Una de les meravelles de la història de la salvació és la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, dogma proclamat per Pius IX el 1854. També ella va ser salvada per Crist, però d’una forma extraordinària, perquè Déu va voler que des de l’instant de la concepció la mare del seu Fill no fos tocada per la misèria del pecat.

En aquest dia hi ha el costum d’una visita del Papa a Santa Maria la Major, i tot seguit s’adreça a la plaça d’Espanya de Roma per fer el tradicional acte d’homenatge i pregària als peus del monument a la Inmaculada. Quants i que bonics, els textos dels pontífexs de l’Església, dedicats a la Immaculada!

El papa Francesc ha proclamat que “la Immaculada és fruit de l’amor de Déu que salva el món. Que bonica que és la nostra mare, que posa la seva mirada d’amor sobre nosaltres!”

Avui, amb urgència, necessitem la presència i la intercessió de la nostra Mare Immaculada. Necessitem la seva mirada per recuperar la capacitat de mirar les persones i coses amb respecte i reconeixement, sense interessos egoistes ni hipocresies; necessitem el seu cor immaculat per estimar gratuïtament, sense segones finalitats, sinó buscant el bé de l’altre, amb senzillesa i sinceritat, renunciant a màscares i maquillatges; necessitem les seves mans immaculades per acaronar amb tendresa, per tocar la carn de Jesús, en els germans pobres, malalts, menyspreats, per aixecar els que han caigut i sostenir els qui vacil·len; necessitem els seus peus immaculats, per anar a l’encontre dels qui no saben fer el primer pas, per caminar pels senders del qui s’ha perdut, per anar a trobar les persones soles; necessitem el seu si maternal per acollir, protegir i abraçar els qui ningú no coneix ni abraça, els que viuen turmentats pels fracassos i derrotes.