“Davant la massacre de Melilla: aclarir els fets i assumir responsabilitats”, això és el que demana la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants en el seu darrer pronunciament. La Plataforma lamenta els fets que es van produir el 24 de juny passat, en què desenes de persones migrants (23 segons dades oficials, 37 segons les entitats) van morir intentant saltar la tanca de Melilla, després d’una actuació conjunta de la gendarmeria marroquina i de la policia espanyola.
Un reportatge d’investigació de la BBC ha tornat a posar sobre la taula el que va passar a Melilla, tot mostrant “que hi va haver morts al costat de la frontera espanyola, que hi va haver devolucions en calent sense cap garantia de protecció i que les investigacions han estat insuficients”, remarquen des de la Plataforma. Aquestes devolucions sense garanties a les fronteres de Melilla i Ceuta “requereixen respecte a la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional, i això implica que tota persona ha de ser identificada de forma individual —escoltada—, ha de tenir dret a un procediment administratiu —possibilitat de recórrer— i ha de tenir dret a un advocat”, recorden des de la Plataforma. Quan això no es dona, es poden estar vulnerant els drets humans més bàsics i desprotegint víctimes de tràfic, tortures o sol·licitants de protecció internacional entre d’altres.
“No sabem el nombre exacte de víctimes, els seus noms ni origen, l’estat dels ferits i no s’ha produït la necessària assumpció de responsabilitats. Deixar passar aquests fets suposa mantenir la impunitat sobre les polítiques de frontera. Unes polítiques que vulneren la dignitat de les persones migrants, i els provoquen un dolor terrible, innecessari i injust. Unes polítiques, però, que també ens deshumanitzen a tots, i ens fan més pobres com a persones i com a societat”, denuncien des de les entitats que formen la Plataforma.
Menors migrants sense referents familiars a les illes Canàries
La pressió sobre les Canàries pel que fa als menors no acompanyats i joves extutelats és cada vegada més gran, segons constaten les Càritas i els Secretariats de Migracions de les diòcesis de Canàries i Tenerife: els menors immigrants no acompanyats tutelats són 2.235. Molts d’aquests joves en complir els 18 anys (només a Gran Canària uns 1.000) “acaben en situació de carrer. En molts casos, sense la maduresa, capacitació, ni suports suficients per a una vida autònoma ni accés al mercat laboral. Sense més places d’acollida ni possibilitat d’obrir més centres o pisos tutelats a curt termini, la situació a les illes és cada cop més desesperada”, es lamenten els bisbes José Mazuelos i Bernardo Álvarez en una nota publicada per la Conferència Episcopal Espanyola.
Els bisbes, preocupats per aquest gran desafiament, el veuen “agreujat pel factor insular i de frontera europea de l’arxipèlag, que pot ser utilitzat com a presó sense murs on contenir joves migrants a qui no se’ls facilita el trànsit a la Península o a altres països d’Europa per continuar el seu projecte de vida; bé sigui per la seva manca de recursos, bé sigui per les traves burocràtiques a diferents nivells de les administracions públiques”.
Per aquest motiu, demanen poder derivar aquests joves a programes d’inserció en altres comunitats autònomes, impulsar el projecte Corredors d’Hospitalitat, continuar oferint una resposta integral a aquests joves, promoure la cultura de l’hospitalitat i obrir-se al diàleg amb les administracions.
