El 3 de gener d’aquest 2024 va morir a Lleida el P. Jaume Sidera, claretià, un savi cristià, un home entranyable.
Qui ha estat en Jaume Sidera? Ell mateix fa uns anys es presentava en una carta —en llatí, com cal— al P. Eichenseer, en què li feia saber que havia mort el P. Josep M. Mir i Tristany, C.M.F. (1913-2000), el més gran dels llatinistes catalans del segle xx, amb aquestes paraules:
Jacobus Sidera cmf P. Caelesti Eichenseer s.d.p.
Meministine me? Jacobus Sidera sum, ille olim iuvenis latinae linguae praeceptor, nunc iam senior septuagenarius… Tecum nonnullos Conventus Latinitati Fovendae adieram. At hodie volo te certiorem facere de lugenda Mirii illius nostri morte.
‘Jaume Sidera, claretià, al P. Caelestis Eichenseer: salutacions cordials!
Te’n recordes, de mi? Soc en Jaume Sidera, en altre temps vaig ser un jove preceptor de llengua llatina, però ara ja soc un sènior, un septuagenari… A quantes trobades de l’Academia Latinitati Fovendae ens vam trobar… Avui t’haig de fer saber la trista mort del nostre P. Mir.
Però, qui ha estat el P. Sidera?
Va néixer a la Cellera l’any 1929. Quan té deu anys, just acabada la Guerra Civil Espanyola, ingressà al seminari menor claretià. Després passà a estudiar a Alagón i a Barbastre. Es trobà amb companys que posteriorment seran bisbes i deixaran una empremta perdurable en la nostra Església: Carlos Áriz, Fernando Sebastián i Pere Casaldàliga. Professà com a claretià l’any 1946. Mentre estudiava filosofia a Solsona es va aprendre de memòria la carta als Romans en grec i altres textos del Nou Testament.
Amb 19 anys ja era capaç de localitzar instantàniament qualsevol text del NT. Entre el 1949 i el 1954 estudià teologia a Valls i fou ordenat prevere el 20 de juny del 1954. Durant els tres cursos següents ensenyà a Barbastre llatí i grec i feu de secretari del P. Mir.
Va ser redactor de la revista Palaestra Latina, que fou un invent fenomenal per fer del llatí una llengua viva, col·laborà en el Curso de latín (com a llengua parlada) de CCC i escriví amb el P. Pere Codina Mas Graecia et Roma (1963), una gramàtica llatina que tinc i que us puc assegurar que és una meravella de saviesa pedagògica, que avui mateix podria ser usada en qualsevol institut o facultat.
Entre els anys 1958 i 1961 va fer de professor de llatí a Cervera. Després passarà tres anys a Barcelona, on va estudiar la llicenciatura en filologia clàssica, a la Universitat de Barcelona; hi va acabar la carrera de manera brillantíssima. Després, fins al 1968 feu de formador a Solsona i col·laborà en la traducció castellana de la Bíblia d’editorial Regina.
Passà per Montgat, Valldoreix i Llúria. Feu de professor de grec al seminari de la Conreria. En aquest ambient, el P. Josep M. Nolla té la idea de fer una traducció que sigui assequible del Nou Testament. Les que hi havia eren massa cares. El P. Sidera s’hi pensa i decideix posar-se a traduir. Té l’ajuda inestimable del P. Pere Franquesa, en la part exegètica, i del P. Ramon Caralt, en l’aspecte lingüístic. I en les diverses edicions va comptar amb l’ajut constant del P. Ignasi Ricart, un altre biblista claretià que ens va deixar massa aviat.
Cal que us digui que la traducció del Nou Testament de Jaume Sidera és una obra excel·lent, que vol acostar el sentit del text al públic català. La llengua catalana que hi empra és magnífica, vivaç, d’una bellesa i simplicitat singulars. Més endavant, J. S. traduí una bona part del llibres grecs de l’AT per a la Bíblia catalana: traducció interconfessional (BCI).
Cal que us digui que la traducció del Nou Testament de Jaume Sidera és una obra excel·lent, que vol acostar el sentit del text al públic català
El P. Sidera va traduir també diversos llibres de la tradició cristiana antiga per a la col·lecció Clàssics del Cristianisme que dirigí per Sebastià Janeras.
Quan va ser adscrit a la comunitat de Lleida, fou proposat com a professor d’AT a l’IREL i va fer aquest servei acadèmic durant vint anys, fins al final del curs 2017-2018.
Una obra magna que el P. Sidera escriví és la biografia del P. Josep Xifré i Mussach, el tercer superior general de la Congregació Claretiana, que ho fou durant 40 anys. Fou un encàrrec del cardenal Aquilino Bocos. És una obra immensa, en tres volums, en què explica qui fou el gran Pare Xifré. Les darreres obres del P. Sidera han estat una biografia —aquesta breu— de sant Óscar Romero i una “vita brevior” del P. Xifré, juntament amb un recull de les seves homilies dominicals, d’una gran bellesa i saviesa cristianes.
El P. Jaume Sidera ha estat un savi cristià i català. El seu caràcter afable era proverbial. Quan he tingut alumnes a la universitat que em demanaven per coses complexes de llengua llatina els adreçava sempre al “més savi“, que era el P. Jaume. Els estudiants després de contactar-hi i rebre’n l’ajuda, en tornaven meravellats.
De ben segur que el Senyor de la vida l’ha acollit en el seu Regne. Nosaltres el trobarem a faltar aquí. Haver-lo conegut ha estat una benedicció per a tots.
