Són hores de molta incertesa a Síria després de la caiguda fulminant del règim de Bashar al-Assad a mans de diferents faccions. Cal recordar que aquests grups, amb Hayat Tahrir al-Sham (HTS), guiat per Abu Mohammad al-Julani al capdavant, tenen un important substrat islamista radical. Sense anar més lluny, HTS deriva de Jabhat-Al Nusra, la sucursal siriana d’Al-Qaeda. El 2014, en unes declaracions per a una televisió, Julani va assegurar que Síria havia de ser governada segons la llei islàmica i que les minories del país, com la cristiana o l’alauita, no eren benvingudes. Eren els anys en què l’autoproclamat Estat Islàmic va ocupar a Síria i l’Iraq una superfície equivalent a les de les illes Britàniques i va perpetrar tot tipus de crims de lesa humanitat, així com l’extermini de minories com la yazidita, la qual, avui dia, malda per trobar els milers de dones i nens encara desapareguts i perquè la comunitat internacional reconegui el genocidi que van patir.
A hores ara, les declaracions de Julani el fan semblar un líder moderat, que no té interès a embarcar-se en una guerra contra Israel i algú que vol formar un govern d’unitat que representi tothom a Síria. Dies abans d’arribar a Damasc, els insurrectes van prendre el control d’Alep en temps rècord i es van reunir amb els bisbes de la ciutat. El bisbe caldeu, Antoine Audo, en declaracions a l’agència Fides, ha explicat que la reunió va ser cordial i que els jihadistes els van assegurar que no tenien intenció de coartar la llibertat dels cristians per celebrar o per mantenir, entre altres coses, les seves escoles en un règim mixt. “Ens han intentat fer confiança mostrant respecte per les nostres tradicions. Les expectatives són bones”, indicava monsenyor Audo. Preguntat per aquesta corresponsal, el bisbe catòlic de ritu llatí, Hanna Jallouf, en un missatge breu, no ha fet més que sol·licitar pregàries i desitjar “que aquesta tempesta passi aviat”. Fa poc més d’un any que monsenyor Jallouf és el bisbe d’Alep. Abans era el rector de tres localitats cristianes a Idlib, regió que durant anys ha estat governada primer per l’ISIS i després per Al-Nusra. Jallouf i un altre germà franciscà van ser els dos únics sacerdots que van romandre en aquell lloc. Ell mateix va ser segrestat pels jihadistes durant 10 dies i durant els anys més durs, es va haver d’asseure diversos cops davant de terroristes vestits amb cinturons explosius.
Els cristians van arribar a Síria al segle I, evangelitzats per l’apòstol Tomàs. El mateix sant Pau es va convertir camí de Damasc i, a Síria, hi ha localitats com Maalula on encara es parla en arameu, la llengua de Jesús. A més, a Síria hi ha una presència importantíssima de cristians armenis que són els descendents dels supervivents del genocidi armeni perpetrat pels turcs otomans el 1915. La població cristiana de Síria, però, a causa de la guerra i la persecució, ha quedat terriblement minvada. Es calcula que, d’uns dos milions, ha quedat reduïda a uns 300.000, tot i que tampoc és una xifra fiable perquè la sagnia ha estat contínua.
Des de Roma fins a Damasc s’estén la preocupació per la sort d’aquests cristians. El nunci a Síria, el cardenal Mario Zenari que únicament està parlant per als mitjans vaticans segurament per prudència, ha mostrat el seu alleujament perquè l’enderrocament d’Al-Assad s’hagi produït sense més vessament de sang i ha indicat que la seva intenció és la de romandre al país acompanyant aquestes comunitats cristianes. De la seva banda, el cardenal Pietro Parolin ha subratllat que “l’important és que els qui prenguin el poder també intentin crear un règim el més obert i respectuós possible amb tothom”.
Francesc també ha recordat la seva “Síria estimada”, com l’ha definit molts cops. En termes anàlegs s’ha pronunciat als dels diplomàtics vaticans. El Papa ha desitjat una solució política “que promogui l’estabilitat i la unitat del país” i que “les diferents religions puguin caminar juntes en l’amistat i el respecte recíproc”.
