El dimarts 5 d’octubre ha tingut lloc lainauguració del nou curs acadèmic de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP),que inclou les facultats de Teologia i Filosofia, la facultat Antoni Gaudí il’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis. L’acte ha comptat amb la presènciadel cardenal Joan Josep Omella, gran canceller de l’AUSP, i Mons. BernarditoAuza, nunci a Espanya i Andorra.
Durant la seva intervenció, el Dr. Armand Puigi Tàrrech, rector de l’AUSP, ha comunicat que la Congregació per a l’EducacióCatòlica accepta l’ensenyament a distància a tots els centres eclesiàstics queestiguin preparats tècnicament i que, per tant, les quatre facultats de l’AUSP,també el CETEM de Mallorca i la majoria d’Instituts Superiors de CiènciesReligioses que depenen de la FTC, ja poden oferir formació en modalitat online.El rector de l’AUSP ha anunciat així mateix que del 26 al 28 d’octubre tindràlloc la segona part del Congrés Internacional «Les ferides i les esperancesd’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació», que se centrarà enel tema «El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana.»
Amb la lliçó inaugural «Paisatge espiritual ala Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni», la Dra. MariaGarganté, professora de la Facultat Antoni Gaudí, ha reivindicat el llegat del’època barroca al nostre país, que «va ser menystingut durant molt temps, enpart per la mitificació que es va fer del romànic com a estil artístic vinculatamb el naixement de Catalunya com a nació. En canvi, el barroc sempre vaassociar-se a la decadència política i cultural del país, afirmació que és deltot inexacta».
Per a Garganté el barroc és «una manifestacióartística d’una gran vitalitat, encarnada per exemple en els magnífics retaulesd’Arenys de Mar, Cadaqués o el Miracle, i que avui constitueixen gairebéexcepcions perquè la majoria es van perdre durant la Guerra Civil. El retauleera un element pedagògic i persuasiu a la vegada, que tant podia explicarhistòries de manera clara i didàctica, com deixar bocabadats els fidels ambgrans escenografies i figures rutilants. També cal destacar que a Catalunya hiha exemples de gran qualitat arquitectònica entre les esglésies barroques, comels grans temples gairebé catedralicis que tenim a les comarques de Ponent i ales Terres de l’Ebre i un tret significatiu a l’hora d’assenyalar laimportància del barroc en l’imaginari català és el fet que el perfil de moltespoblacions és un perfil “barroc”, definit sobretot per la presència delcampanar però també pel fet que serà durant aquesta època que s’acaben deconfigurar els nuclis històrics de la majoria dels nostres pobles».
