Insolidaritat. La veiem a tots els àmbits amb les persones refugiades.

A àmbit europeu, es reflecteix en xifres.
0,17% és la proporció dels 16 milions de persones refugiades sirianes que acull la Unió Europea, i la gran majoria estan a Jordània, Líban i Turquia. A més a més, Frontex, l’agència europea de control de fronteres, assenyala que cap estat europeu està responent a la necessitat de vaixells, avions i altres mitjans tècnics per fer front a operacions de rescat al Mediterrani. Els seus recursos són tan pobres que preveu que un altre naufragi com el que es va veure a l’abril, i que va costar la vida a 900 persones, no es podria evitar.

A àmbit espanyol, tampoc no trobem una solidaritat afirmada. I no és perquè s’hi visqui una pressió migratòria: en efecte, la taxa neta migratòria és negativa, amb 25.693 persones menys segons l’INE el 2014 respecte a 2013. Malgrat això, mentre països com França i Alemanya han acceptat, i fins i tot reforçat la proposta de quotes de la Comissió Europea per acollir les persones arribades a les costes italianes i gregues, Espanya l’ha rebutjada i reduïda a la meitat, acollint a 2.749 persones enfront de les 5.837 proposades: està mostrant la seva cara més insolidària cap a les persones que es veuen obligades a abandonar les seves llars, víctimes de la persecució i la violència.

I a àmbit català?

Si vols llegir l’article sencer clica aquí.