“Com desvetllar la força terapèutica de la fe i fer d’una Església afeblida i internament dividida un hospital de campanya i una llum per a les nacions? Com contrarestar els intents de fer de l’Església un gueto, un búnquer tancat a pany i forrellat, un mausoleu de les seguretats del passat o el jardí privat per a consumidors de drogues calmants? Pot del cristianisme, desacreditat pels fonamentalistes i rebutjat generalment per l’esquerra liberal, sorgir la inspiració per a crear una cultura política que sigui capaç de transformar el caos d’una multitud de veus en un clima moral de respecte mutu, comunicació i valors compartits?”

Aquestes qüestions de calat que planteja el sacerdot txec Tomáš Halík a La tarde del cristianismo (Herder, 2023) són algunes de les que intenten discernir els intel·lectuals amb arrels cristianes en els diferents espais on són convidats a col·laborar. “Una persona intel·lectual s’ocupa de les activitats de l’esperit des d’un punt de vista cultural. Disposa d’un bon bagatge d’estudis o coneixements previs i no se’ls guarda per a ell sol: és una persona capaç d’exercir una influència decisiva en una organització política o en l’arena cultural”, aclareix Míriam Díez i Bosch, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.

“La societat està patint una profunda transformació social i cultural. Els intel·lectuals poden oferir pistes i respostes a moltes preguntes que avui se’ns plantegen”, assegura  Jesús Avezuela, director general de la Fundació Pau VI.