Als mitjans de comunicació i dintre de la UE s’està parlant de limitar l’aplicació de la Intel·ligència Artificial (IA), dels perills desconeguts que pot implicar. Aprofitem el debat per reflexionar sobre la IA aplicada a les armes amb capacitat de matar sense intervenció humana.

Amb aquestes armes ens enfrontem a la deshumanització i a la pèrdua de la dignitat humana. Els que defensen que ens puguem dotar d’armes robots demanen no posar límits al seu desenvolupament, al·leguen que els humans sota certes condicions com la calor, ràbia, por, ira, rancor o desig de venjança actuem de la pitjor manera possible. Els robots és cert que no poden actuar sota aquests estats d’ànim, no poden tenir sentiments com aquests.

Aquests defensors de les armes totalment autònomes ens recorden que en situacions de conflicte armat els humans cometen moltes vileses com violar dones i nenes o torturar éssers humans. És cert que els robots, llevat que estiguin programats específicament per a això, no violarien dones, no torturarien o no causarien danys intencionats a la població.

És veritat que els robots no tenen sentit de risc, no tenen por, no prenen decisions influïts per les emocions; que un robot no tindria, com qualsevol màquina, l’instint de supervivència. Però també cal reconèixer que les emocions ofereixen la millor salvaguarda, sense emocions es pot matar més fàcilment. Els robots no poden tenir el sentit comú dels humans, no poden sentir la compassió, la llàstima, els remordiments o no poden tenir intuïció. És cert que els humans som fal·libles i els robots no, però aquesta és l’essència de la condició humana. Els humans tenim la capacitat de prendre decisions equivocades, però també de mostrar la cara i essència del que significa ser humà.

Dissenyar armes amb capacitat de decidir qui ha de morir és un atac frontal a la dignitat humana. La dignitat és el valor que té tot ésser humà pel fet mateix de ser persona i allò que el fa subjecte de drets universals; és també el que el fa mereixedor del respecte dels altres.

La majoria de les religions comparteixen la màxima «No facis als altres allò que no vols que et facin a tu». Aquesta expressió suposa que les religions reconeixen i valoren de manera important no sols la relació de la divinitat amb les persones, sinó d’aquestes entre si. Que les màquines puguin decidir sobre qui viu o mor trenca amb la dignitat humana.