Una pregunta que implícitament o explícita ésavui en llavis de molts: com pot ser que la política hagi passat de ser l’artmés sublim, la de regir rectament la convivència, a ser la més menystinguda enl’opinió pública? Aristòtil concebia la política com el govern de la polis, lacomunitat perfecta, la que sorgí per satisfer les necessitats vitals de lapersona. En canvi, avui popularment molts se n’inhibeixen perquè culpen elspolítics de la devaluació de la mateixa política. Probablement en el fons hi hauna manera diversa d’entendre-la: els que conceben allò que és polític com unespai constructiu de llibertat i de deliberació pública, i els que hoconsideren un espai de poder, conflicte i antagonisme.
El papa Francesc, al començament del seupontificat, en l’audiència pública amb alumnes i exalumnes dels col·legisjesuïtes d’Itàlia i Albània, responent a la pregunta d’un jove, afirmava ambmolta força: «Involucrar-se en la política és una obligació per a un cristià.No podem jugar a ser Pilat i rentar-nos les mans: la política és una de lesformes més altes de la caritat, perquè cerca el bé comú. Els laics cristianshan de treballar en política. Diuen “la política està molt bruta”, però jo emdemano per culpa de qui? Jo què faig? És un deure treballar pel bé comú isovint el camí per treballar-hi és el camí de la política.»
També el cardenal Omella en una cartadominical recent (9/12/2018) afirmava: «És el moment de recuperar el sentit mésautèntic de la política. El Concili Vaticà II ens recorda que la política és uninstrument decisiu al servei de la persona, de la comunitat i de la convivènciasocial que cerca sempre el bé comú dels ciutadans.» I citant Jaques Maritainrecordava que la política no és la reunió dels iguals, sinó la convivència icomprensió entre persones diferents.
Joan Rigol, al seu excel·lent llibre Restaurarla política. A propòsit de Jacques Maritain (Viena Edicions) afirma: «Lapresència cristiana en el món polític s’adreça al conjunt de la humanitat. Noés una introspecció corporativa clerical, sinó una projecció al conjunt de lahumanitat, en la qual expressa una visió esperançada de la convivència humana.»
Cal tornar a la bona política: ho defensem en elPrimer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana amb opcions concretes al nostrepaís que brollen de l’evangeli i de la reflexió sobre el complex moment actual.
