Ismael Porta Balanyà (Montblanc, 1961), artista i artesà, és el director i artífex del Museu de Pessebres i Calvaris de Catalunya. Acaba de rebre de mans del president de la Generalitat el Diploma de Mestre Artesà. La distinció que li han atorgat ens dona peu per conversar amb ell i conèixer la realitat del museu, avui dia, després de molts anys d’esforç per bastir-lo.
Crec que en vostè concorren les condicions que el fan mereixedor del guardó.
Bé. Quan et passes una vida focalitzada en el treball no penses que algun dia serà reconeguda la teva dedicació. Si reps reconeixements vol dir que et fas gran, però no puc dissimular que el Diploma de Mestre Artesà em satisfà i m’enorgulleix. Diuen que s’atorga a les persones que practiquen un ofici artesà i la seva transmissió. Crec que és el que he anat fent jo: treballar per la cultura, la tradició catalana, montblanquina, mostrar-la i transmetre-la.
I entre les seves múltiples facetes, en el camp de la cultura popular, el seu museu de Montblanc és el màxim exponent, oi?
És la culminació d’una llarga gestació, amb suma d’esforços, superant dificultats i entrebancs, iniciat a finals dels anys noranta i fet realitat el 2018. És el primer Museu del Calvari de Catalunya i un dels més importants del món pessebrista.
Durant la Setmana Santa i ara en el temps pasqual, s’escau una de les èpoques de l’any en què és més visitat, oi?
El tenim obert cada dia durant el període de Setmana Santa i també durant el cicle nadalenc, mentre que la resta de l’any obrim només els caps de setmana. Tot i això, l’any passat vam rebre un total de 12.300 visitants. Públic familiar, escoles, jubilats, excursions de gent del país i d’arreu del món, cosa que fins i tot a mi m’ha sorprès.
Què hi podem veure?
A la secció del Calvari, la vida pública de Jesús: des del baptisme fins a l’Ascensió al cel, recreada en 34 diorames, amb figures de palillo, peces úniques dissenyades per a l’ocasió. Tot, amb la participació d’associacions de Setmana Santa de molts indrets.
Quant al Pessebre, la mostra compta amb 77 diorames, distribuïts en dos àmbits, 50 dels quals estan exposats a l’espai polivalent, que es renoven periòdicament.
D’altra banda, fem tallers per aprendre a emmotllar figures, amb la participació d’escolars i també de la gent gran.
Quina aportació fa el museu en la divulgació de la cultura cristiana?
Doncs crec que molt important. És la representació plàstica del relat bíblic al voltant del naixement, passió mort i resurrecció de Jesús, en un temps de creixent descristianització, de desconeixement del fet religiós i de la cultura cristiana que, en definitiva, és la nostra. Observo que els més grans sí que en són coneixedors i ho expliquen als seus nets, molts dels quals ja no reben classe de religió. En definitiva, és una catequesi en imatges i sovint un primer anunci de la fe. Sorprèn veure com el contingut del museu desperta l’interès de nens i nenes nascuts en el si d’altres confessions.
