El fotògraf Iván Bassols col·labora amb Càritas Catalunya documentant un gran nombre de projectes de les deu Càritas diocesanes. També és el coordinador voluntari d’Instantànies, una nova secció de Catalunya Cristiana de la mà de Càritas Catalunya. Es publica un cop al mes i en la primera entrega vam poder veure una fotografia maquíssima del mateix Iván Bassols corresponent al programa d’Acollida de Vilanova i la Geltrú (Càritas de Sant Feliu de Llobregat).

Què ens mostra la nova secció Instantànies?

Les fotografies que anirem publicant ens parlaran gràficament de les persones que atén Càritas arreu de Catalunya, dels seus sentiments, il·lusions, tristors, esperances…; també fotografies de denúncia profètica, d’imatges evocatives de la nostra fe i valors. És una manera de posar en pràctica aquella màxima segons la qual una imatge val més que mil paraules. La intenció és que les fotografies vagin més enllà d’allò que la càmera capta en un primer moment, de transmetre més que una imatge plana. La idea és aconseguir captar en una imatge tots els valors de Càritas Catalunya.

Quina és la seva tasca com a coordinador de la nova secció?

Cada fotografia porta un títol i va acompanyada d’un text explicatiu sobre el projecte o el testimoni de les persones que hi apareixen. La primera imatge de la nova secció correspon a un projecte d’Acollida de Vilanova i la Geltrú (Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat). És un exemple de caritat en majúscula, en què veiem una voluntària de Càritas i una dona atesa. La meva tasca com a coordinador és fer una selecció de les 20.000 imatges aproximadament de què consta el banc audiovisual de Càritas Catalunya. Es tracta de seleccionar aquelles fotos que toquin el cor, que ajudin a denunciar injustícies o que ens refermin en la fe i en les nostres conviccions. Podem veure imatges de diferents fotògrafs professionals que han col·laborat o col·laboren amb Càritas: Pepe Navarro, Mingo Venero, Dani Codina o jo mateix. També dels mateixos professionals dels equips de comunicació de les Càritas diocesanes.

Vostè és fotògraf de Càritas Catalunya des del febrer passat. Com valora la missió de documentar la tasca social de l’entitat?

Jo treballava fent reportatges per a empreses i revistes tècniques. També feia fotografia i vídeo en l’àmbit associatiu i documentals. L’àmbit social no el coneixia gaire i, per això, aquesta col·laboració amb Càritas ha estat un repte molt important. He documentat una trentena de projectes de diferents Càritas diocesanes. A part del repte tècnic i fotogràfic, el que més m’ha impressionat del resultat final ha estat la descoberta de la realitat social catalana. També m’he adonat de la immensa feina que fan les Càritas parroquials, diocesanes. És un món que m’era desconegut i m’ha colpit molt veure i experimentar de primera mà l’atenció a persones de tot tipus que venen a Càritas. És impressionant veure les seves situacions i els seus problemes. També l’esforç i l’afecte que hi dediquen tant els voluntaris com els professionals, i el vincle d’amistat que sorgeix entre persona atesa i voluntari o treballador.  Va més enllà de l’ajuda per solucionar un problema concret. També destacaria l’acollida i les facilitats que hem trobat a l’hora de fer la nostra feina.