Tres testimonis propers, el bisbe Carles Soler i els periodistes Míriam Díez i Àngel Rodríguez, recorden el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon, que ha mort als 90 anys.

Testimoni de bondat i senzillesa
Carles Soler i Perdigó, bisbe emèrit de Girona

El bisbe Jaume era unhome bo. Les persones reconegudes com a bones deixen petjada fonda, ben marcada,en la terra de les persones que les han tractades, que s’han beneficiat de laseva bondat en actituds i gestos d’amistat sincera o de servei humil.

La senzillesa i l’afabilitateren habituals en el bisbe Jaume. El seu gest, la seva actuació no eren mai clamorosos,no podien, potser, cridar l’atenció. Però eren sempre bondadosos i eficaços.Per això els seus 28 anys de servei episcopal han estat un llarg pas, per lanostra Església diocesana de Girona, fent el bé, com el Mestre i SenyorJesucrist. Dels apòstols que van veure, sentir i tocar Jesús, n’hem rebut eltestimoni. Jesús va cridar el bisbe Jaume a fer actual la missió apostòlicaentre nosaltres. La va acomplir dignament i eficaçment i la va amarar amb eltestimoniatge de la seva bondat i senzillesa.

Als joves: «No espereu ordres des dedalt»

Míriam Díez Bosch, periodista

Era un 3 de desembre del 1996 i els joves que ens reuníem al CentreCristià dels Universitaris de Girona vam convidar el bisbe Camprodon a parlar delConcili Provincial Tarraconense, un tema que d’entrada ens quedava lluny iinaplicable. Paperessa. Nosaltres volíem canviar el món, i no a cop de decret.

«No espereu ordres des de dalt, mireu què podeu fer i apliqueu el Concilivosaltres mateixos.» Ens ho va dir amb aquella veu lenta i autoritzada, maiautoritària. Déu n’hi do, el consell. Per ser un bisbe, era tota una crida a ladesobediència!

He recuperat la notícia que vam publicar en aquestes mateixes pàgines, ique imagino devia ser de les meves primeres col·laboracions a Catalunya Cristiana. A la foto veig elsjoves que l’escoltàvem mentre ens deia que volia trobar-se més sovint ambnosaltres. Els bisbes necessiten molt el contacte amb els joves, i també ambels joves universitaris. Tots hi guanyen.

El bisbe era profètic, en aquell moment no el vaig entendre, però ara hoveig: «Potser d’aquí a uns anys el Concili estarà en una prestatgeria, peròl’Evangeli continuarà», ens va dir ben tranquil.

Més perles que contenen aquella crònica: «El bisbe es va mostrar moltinteressat per saber què pensen els joves de l’Església i va demanar quinafesomia hauria de prendre.» Em sembla, llegint-lo, que és el que hauria fet el papaFrancesc. De fet, allà on diu «el bisbe» podríem haver escrit «el papa Francesc»i el text conservaria tot el sentit. I finalment va reconèixer que «lacatequesi falla una mica» i que «el cristià no ha de voler imitar Jesucrist,sinó fer un seguiment de la seva persona». No tinc res més a afegir. Vint anysdesprés, les paraules del bisbe als joves són necessàries, pertinents i moltactuals. Un bisbe essencial, sense parafarnàlies. Apliqueu el Concili,apliqueu l’Evangeli, no espereu ordres des de dalt. Quin bisbe!

Un bisbecomunicador
ÀngelRodríguez Vilagran, periodista

El bisbe Jaume va ser el primerbisbe a escriure periòdicament una carta als lectors del Full Parroquial que després llegiria al programa de ràdio diocesà.Els bisbes que l’han seguit ho han continuat fent.

Les seves cartes setmanals erenseguides per tot tipus de persones, creients o no. Tenien una particularitat:eren d’actualitat. Escrivia d’allò que realment interessava a la comunitat. Iho feia amb un llenguatge senzill, gens eclesiàstic, i amb les paraulesnecessàries. Per això arribava a tanta gent. La seva veu gruixuda, ponderada iamb una esvelta dicció ho facilitava.

A finals de la dècada del 1960i durant uns anys, va escriure cada 15 d’agost una carta a L’Independant (en una edició especial per a la Costa Brava)adreçada als turistes de parla francesa que estiuejaven a la costa gironina.D’alguna manera va ser el preàmbul de la Carta als Turistes que aleshoresredactaria cada primer diumenge de juliol al Full Parroquial.

Fou una persona apreciada pelperiodisme gironí. Gràcies a ell i a Mn. Josep Maria Pont, aleshores delegat deMitjans de Comunicació del Bisbat de Girona, va potenciar l’oficina de premsadel bisbat. Van començar a enviar-se comunicats, a convocar rodes de premsa, aconcedir entrevistes, es va ampliar l’estudi de ràdio i es potencià l’arxiud’imatges del bisbat. A més, es va instituir de nou la festa de Sant Francescde Sales. Cada 24 de gener, a la Casa d’espiritualitat de Banyoles, el bisbeJaume convocava tots els periodistes de la diòcesi de Girona a una trobadainformativa i posterior dinar. Era esperada per totes duesparts. Molts periodistes, avui, trobarem a faltar aquesta faceta comunicativadel bisbe Jaume.