M’han demanat escrigui unes línies d’aquest gran creient que hem fet camí junts més de 25 anys.

Si una paraula  l’identifiqués  crec que podria ser “Pentecosta”. Molt sovint quan ens trucàvem o ens vèiem, tots dos vocalitzaven prenent aire i ens dèiem aquesta paraula amb un to especial com si en aquell moment ens fessin presents alhora Rosa Deulofeu, els aplecs de l’Esperit, la pastoral de joves, l’Acció Catòlica…

Al cap i a la fi, l’Església! Més que un home de Déu ha estat un home per a Déu i la seva Església, servint-la diocesanament.

Metge, teòleg, apassionat pels joves, delegat d’Apostolat Seglar i de Catecumenat, català enamorat de la seva terra, però sobretot cristià!

Home de consens, dialogant i pacient. Discret en el dia a dia però gran comunicador quan pujava a un escenari o dirigia una paraula a la gent.

Home d’esperança. Aquest dijous ens vam veure per últim cop. Volia donar-li ànim per la mort de la seva mare feia 24 hores i per la seva malaltia… I va ser ell que em donava ànim a mi parlant dels catecúmens del diumenge i de la feina pastoral que havíem de continuar fent. Ens vàrem fer una abraçada, un petó al front  i ens vàrem dir “continuarem treballant junts”, però en aquest junts ell em mirava com si em digués: “ara més que mai, però aviat des de davant del Pare”.

El cristià prega  pels seus difunts, i així ho hem de fer pel Jaume, però crec que ell ara ja viu la gran Pentecosta.

Fins aviat, germà!