El patriaca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, ha convocat a un dia de dejuni i abstinència, i de pregària, aquest dimarts 17 d’octubre amb el missatge titulat Ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau (1Co 14,33).

Al rostre del cardenal Pierbattista Pizzaballa, es reflecteix una preocupació profunda i un cansament ombrívol. Terra Santa, després del seu retorn de Roma i de la seva consagració recent com a cardenal pel papa Francesc, es troba immersa en una crisi sense precedents. En trenta-quatre anys de servei a la regió, no havia presenciat mai l’esclat d’un conflicte amb un nivell tan intens d’odi i violència.

Malgrat la catàstrofe que es viu en aquests moments, el seu somriure no va deixar de brillar en diferents ocasions durant aquesta entrevista com un feix de llum d’esperança que es nega a apagar-se. Aquesta llum, nascuda de la fe, resplendia enmig de la foscor, recordant-nos que l’esperança és l’últim que es perd.

Per al cardenal, l’Església de Terra Santa és l’Església mare, una figura maternal que, com Raquel, plora pels seus fills. La petita comunitat cristiana de Gaza s’aferra a aquesta esperança mentre afronten l’adversitat. El cardenal Pizzaballa fa una crida angoixada a la comunitat internacional per treballar incansablement a desescalar urgentment la guerra i obrir corredors humanitaris cap a Gaza. La tasca d’educar en el respecte i la inclusió cap a l’altre serà el repte crucial un cop acabi el més aviat possible aquesta guerra atroç. Restaurar la confiança i la pau en una regió que és el cor espiritual del món.

Com ha trobat Terra Santa?

He trobat una Terra Santa completament transformada en pocs dies, immersa en un mar d’odi i violència com mai no havia vist en trenta-quatre anys de presència aquí. Vam veure els bombardejos al sud d’Israel i vam presenciar aquest assetjament hermètic i feroç sobre la població de Gaza, amb milers de morts. Hi ha molta tensió, molta ràbia i molt d’odi, malauradament.

Com es troba la petita comunitat cristiana a Gaza i les germanes de la mare Teresa de Calcuta que són allà?

Són unes mil persones, una mica més de la meitat estan allotjades al nostre complex parroquial, on també resideixen les germanes de la mare Teresa amb uns 60 nens discapacitats, molts d’ells amb discapacitats greus. La situació és molt crítica, amb escassetat d’aigua, d’aliments i manca d’electricitat. La situació és molt, molt greu i no és fàcil. No hi ha instal·lacions per a totes aquestes persones. A més, l’ordre d’evacuació per part de les forces armades israelianes no es pot complir perquè no saben on anar. Per tant, es queden allà amb un risc molt greu que la guerra els atrapi.

Quines són les passes que la comunitat internacional ha de fer?

Malauradament, ja hem arribat a una catàstrofe, una catàstrofe humana abans que física o material. Ho hem vist en les imatges d’aquests dies, tant d’una banda com de l’altra. La comunitat internacional ha de treballar molt per desescalar la situació, per establir corredors humanitaris cap a Gaza que permetin l’ingrés d’aigua i aliments, i que la població vulnerable pugui abandonar la Franja. Veig que això sembla molt difícil d’aconseguir. Amb tot, hi hem d’insistir.

Una de les iniciatives que du a terme a Jerusalem és la pregària i el dejuni. Com es desenvolupen les accions pastorals per involucrar la comunitat cristiana?

Això és important. En aquest moment, tots ens sentim impotents, una mica sense forces. L’únic que podem fer, a més d’oferir ajuda humanitària, és ajuntar-nos en la pregària, parlar amb Déu, clamar a Déu i també escoltar la seva veu.

Quina és la situació d’altres cristians a Terra Santa, com els que viuen a Jerusalem i Natzaret? Han hagut d’abandonar Terra Santa?

Tots estan atrapats, ningú no en pot marxar. Físicament estan tots bé, però tots estem molt afectats per aquesta situació extremadament greu.

Pel que fa al turisme religiós, hi havia molts turistes cristians en el moment d’aquest atac?

Hi havia molts pelegrins, sí. Però tots n’han marxat, no queda ningú.

Abans que tot això passés, vostè va esmentar que veia amb preocupació un augment de la violència i va comentar que cal una reeducació per tornar a educar les persones en el reconeixement de l’altre, per no veure’ls com a enemics. Això és el que cal fer amb urgència en la societat israeliana i palestina?

Crec que el que hem presenciat és el resultat del rebuig a considerar l’altre, que de totes maneres existeix i no desapareixerà. Malauradament, vaig ser un profeta fàcil en aquest sentit. Mai no hauria previst una situació tan greu, però es percebia una escalada al territori. Ara hem de treballar perquè aquesta crisi acabi immediatament. I després que acabi, començarà una obra molt difícil de reconstrucció, no tant de la runa física, sinó de les relacions humanes que en aquest moment han estat profundament destruïdes.

Sabem que la comunitat cristiana a Israel és menys de l’1%. Un augment de la població cristiana podria ajudar en la construcció de pau a Terra Santa?

Com augmentar-la, però? Els cristians no volen venir aquí, volen marxar-ne, malauradament. Així que no és fàcil augmentar-la. A més, aquí, tot i que els cristians som portadors de pau, és cert, som pacífics, tant el judaisme com l’islam ens recorden els crims del passat: la shoà, les croades. No estem en posició de donar lliçons, som aquí per viure en pau, serenament, i mirar de construir relacions. Pel que fa al nombre, repeteixo, mentre aquesta situació sigui tan dramàtica, serà molt difícil que pugui augmentar.

No estem en posició de donar lliçons, som aquí per viure en pau, serenament, i mirar de construir relacions

Vostè ha traduït el missal a l’hebreu. Això també ha estat una riquesa perquè vostè ha estat un testimoni de certa proximitat dels jueus a la fe cristiana i a l’Església.

Hi ha una petita comunitat de gent d’expressió jueva, al voltant de cent persones, a la qual se sumen els nens, joves, fills de migrants i treballadors estrangers que resideixen aquí. Diguem que plantegen preguntes sobre Jesús, i aquí a Jerusalem és una pregunta sempre molt concreta, mai teòrica, que afecta la vida de moltes persones. I sempre és molt bonic veure com, malgrat nosaltres mateixos, malgrat els nostres límits com a persones de l’Església, Jesús continua parlant a moltes persones.

Després d’aquesta guerra, com veu el futur de les peregrinacions a Terra Santa?

En el passat hi ha hagut moltes crisis i després les peregrinacions s’han reprès. Potser aquest cop trigarà una mica més de temps. Caldrà tornar a començar, però la peregrinació no s’acabarà mai. Perquè el desig de visitar els llocs de Jesús mai no desapareixerà del cor dels pelegrins. Caldrà temps, caldrà paciència, però aquesta crisi s’acabarà i començarem novament.

Creu que la comunitat internacional ha oblidat Terra Santa i la situació palestina i israeliana?

En el passat, l’havien oblidada. De fet, ja no es parlava del tema. Malauradament, ara ha tornat a l’agenda de la manera més dramàtica i horrible possible.

Quan diem que Jerusalem és l’Església mare, creu que tots els cristians realment n’estan convençuts, d’aquest fet?

Que sigui l’Església mare és un fet. Pel que fa a la convicció de la consciència, potser no tant. I caldrà treballar més en això, penso que és una missió nostra, dels cristians de Terra Santa, recordar els cristians que som l’Església mare. La nostra tasca és recordar-ho, hi hauríem de treballar més, en aquest aspecte.

Quin és el seu missatge d’esperança?

El primer que demano a tothom, i sobretot a les nostres comunitats cristianes i catòliques, és que preguin per Terra Santa, que organitzin moments comuns de pregària per Terra Santa i per aquesta Església  mare que està passant per un moment molt difícil. I després, l’esperança és filla de la fe. Necessitem creure, en primer lloc, que és possible que després d’aquesta crisi podrem reconstruir la confiança que en aquest moment ha quedat tan ferida per aquesta situació. Pregueu per nosaltres i, tan aviat com sigui possible, veniu a visitar aquesta Església.