Corren temps difícils per a l’Església catòlica a Nicaragua. La persecució religiosa del règim de Daniel Ortega no s’atura i la darrera víctima d’aquesta repressió ha estat la Companyia de Jesús. Aquest orde religiós se suma a la llista d’altres congregacions que també han patit els atacs del govern. En poques setmanes, Ortega ha confiscat la Universitat Centreamericana (UCA) de Managua i ha dissolt la Companyia de Jesús. En parlem amb el portaveu dels jesuïtes en aquesta crisi, el P. José M. Tojeira, s.j.

Quin ha estat el detonant per a aquesta agressió?

La Universitat Centreamericana (UCA) va quedar convertida en objectiu del govern quan el 2018 va obrir les portes perquè es refugiessin al campus persones que fugien d’una manifestació pacífica dissolta a trets per militars i policies nicaragüencs. La participació del rector fa uns anys al costat dels estudiants en un diàleg amb personal del govern també va molestar el règim. Però, en general, el detonant va ser el pensament lliure i amb orientació social característic de la universitat.

En quina situació queda la Companyia de Jesús i les seves obres?

La Companyia de Jesús continua treballant a través dels dos col·legis i la xarxa Fe i Alegria que té a Nicaragua. Els jesuïtes que queden a Nicaragua són gent madura, amb una fe fonda i amb una gran capacitat de resistència. Accions externes probables són la presentació de reclam per violacions a drets humans davant la Comissió Interamericana de Drets Humans de l’Organització d’Estats Americans i altres accions vinculades a les obligacions amb els drets humans.

“Els jesuïtes que queden a Nicaragua són gent madura, amb una fe fonda i amb una gran capacitat de resistència”

Quin és l’objectiu del règim d’Ortega contra aquest nou atac  a l’Església?

Ortega vol eliminar tota possibilitat de pensament autònom i crític. L’Església contrasta la realitat social amb els valors de l’Evangeli, amb freqüència té una veu profètica i té la missió d’emparar i protegir les víctimes de la història. Ortega vol eliminar la llibertat profètica i caritativa de l’Església.

Què representa l’UCA per a Nicaragua?

És una universitat molt centrada en la recerca, en el debat lliure sobre la realitat i en la promoció d’una cultura democràtica i solidària inspirada en la Doctrina Social de l’Església. Té 60 anys d’existència i s’ha llaurat la imatge d’una universitat propera al poble i als seus problemes. Suprimir-la significa eliminar un llegat cultural i solidari important per al país en el seu conjunt.

Què passarà amb els estudiants?

Hi ha por per part de molts estudiants que voldrien obtenir els títols en una altra universitat diferent de la que ara porta el nom de Casimiro Sotelo. Tot i que no ha començat a funcionar encara, els nous noms de la universitat o d’algunes de les seves institucions impliquen que l’activitat universitària es canviarà per la d’un centre d’adoctrinament, amb totes les possibilitats que això suposa de classificar persones, marginar professors  o estudiants que no combreguin amb la doctrina oficial, etc. Molts estudiants han sol·licitat ajuda per continuar els estudis a l’exterior o, almenys, d’una manera virtual amb universitats de fora de Nicaragua. La Companyia de Jesús ja està treballant en l’organització de diferents maneres de suport a aquests joves.

Inevitablement, aquesta situació porta a pensar en El Salvador del 1989. Tot i ser moments històrics i socials diferents, hi ha punts en comú?

Tots dos esdeveniments són fruit d’estructures de poder irracionals i cruels. La diferència rau en el fet que, tot i que a El Salvador va haver-hi una brutalitat sinistra i assassina, va haver-hi més facilitat per al diàleg i per emprendre camins de justícia i reconciliació. A Nicaragua el poder és absolutament oposat al diàleg.

Ja fa un any que Mons. Rolando Álvarez és la presó, què suposa la seva figura per a l’Església nicaragüenca?

Mons. Rolando Álvarez és el símbol més fort de la resistència cristiana davant de l’abús i el menyspreu de la dignitat humana. Com els antics màrtirs, està lliurant la vida gota a gota en una presó injusta. La solidaritat amb ell és una obligació i un deure per a totes les Esglésies. Retre-li honor és també un camí per fer front a la dictadura nicaragüenca. En aquest sentit, alguns hem suggerit la possibilitat d’honrar-lo fent-lo cardenal de l’Església.

“Com els antics màrtirs, Mons. Rolando Álvarez està lliurant la vida gota a gota en una presó injusta”

Quin paper ha de tenir o pot tenir l’Església al país?

L’Església sempre cerca la solució pacífica de conflictes i la defensa de la vida, la llibertat i la dignitat humanes. Mentre la dictadura es negui a tot tipus de diàleg i mantingui la repressió, a l’Església li correspon ajudar la població en els seus problemes i mantenir la consciència de la importància d’una sortida pacífica de l’actual situació injusta i opressora, en la qual l’estat de dret i les llibertats bàsiques no funcionen.

Quin és el missatge dels jesuïtes?

Els jesuïtes som part de l’Església i cerquem amb ella la defensa dels Drets Humans i la pau amb justícia. Continuarem treballant amb aquesta orientació passi el que passi. A alguns jesuïtes d’entre 85 i 99 anys que són a Nicaragua, i que encara fan activitats i apostolat, els hem ofert sortir del país per la seva edat. Cap ni un no vol sortir de Nicaragua. El compromís amb Nicaragua és part de tots nosaltres, com amb tots els països de Centreamèrica.

El papa Francesc segueix molt de prop tot el que afecta Amèrica Llatina, i especialment Nicaragua per l’atac als jesuïtes, de quina manera senten el seu suport?

Coneixem la seva preocupació i el seu suport com a Pastor universal i com a germà jesuïta. Tot i que no ho expressi públicament ens sentim enfortits per la seva solidaritat.

Per on passa la solució per als problemes de Nicaragua?

S’ha de retornar a l’Estat de dret, l’actual govern s’ha de retirar del poder, i cal donar obertura a formes noves de govern més democràtiques, amb més interès en el desenvolupament humà i en la participació social. Tot això hem d’aconseguir-ho des de la consciència de la gent i des de formes pacífiques que obliguin l’actual Govern a obrir el pas a formes democràtiques de govern.