Lluc s’inspira en Mt 4,1-11, pel que fa a la tríada de proves a què Satanàs sotmeté Jesús en el desert durant els quaranta dies que hi fou portat per l’Esperit, però en canvia deliberadament l’ordre. En comptes de situar en el centre del tríptic l’emplaçament de Jesús en el pinacle del Temple, hi posa l’oferta de Satanàs a Jesús de tots els reialmes del món a canvi que es prosterni davant d’ell. Després de la destrucció del Temple ocorreguda l’any 70, en la ment de Lluc i de Teòfil, a qui dedica la seva obra, el Messies polític ha desbancat el Messies religiós. Lluc actualitza cada una de les proves a què Jesús fou sotmès, després que feu l’experiència de ser el Messies d’Israel, en tres moments clau de la seva missió.
A la prova de convertir les pedres en pans hi confrontarà la compartició dels pans i els peixos, precisament quan els Dotze, que volien desembarassar-se de la multitud, voldran apoderar-se d’ell amb els 5.000 homes adults per fer-lo Rei (Lc 9,10-17; Jn 6,15).
La muntanya “extraordinàriament alta”, on el diable va mostrar a Jesús tots els regnes del món, serà la mateixa, si ens atenim al Còdex Beza, on tindrà lloc la transfiguració (Lc 9,28-36; Mt 17,1).
Finalment, la prova amb què el diable invitava Jesús a tirar-se daltabaix des del pinacle del Temple, la farà coincidir amb l’escena en què alguns lloaven les pedres precioses i els carreus que adornaven el Temple, i Jesús preanuncià que els romans “no deixaran pedra sobre pedra en el mur, aquí, que no sigui enderrocada” (Lc 21,5-6 Beza).
A cada una de les temptacions satàniques Jesús respon amb una citació de l’Escriptura (mannà: Dt 8,3; manaments: Dt 6,13; pregària de confiança: Sl 91,11-12). La tercera citació: “No temptaràs el Senyor, el teu Déu”, Jesús, ungit plenament d’Esperit Sant, se la fa seva, fent-li veure a Satanàs qui era aquell a qui estava temptant.
De moment, el diable s’apartà d’ell, però tan sols “per un temps”. Pensava tornar a la càrrega.
