Jesús, com en tots els moments importants de la seva vida en aquest món, és conduït per l’Esperit. I aquesta vegada, l’Evangeli ens diu que fou conduït al desert perquè el diable el temptés.

Jesús ha volgut fer-se home fins al punt d’experimentar tot allò que és humà, especialment allò que mostra més clarament la nostra fragilitat: ha passat fred, ha passat gana, s’ha cansat, ha plorat i… ha volgut ser temptat. Tot el que és expressió de la nostra condició feble ha estat assumit per Jesús, per tal de redimir-ho de soca-rel. Si no hagués experimentat la temptació, com podria fer-nos costat quan també nosaltres som temptats?

Les tres temptacions que pateix el Senyor, són paradigma de totes les temptacions que en diferents graus i intensitat nosaltres podem patir. Temptacions que sempre tenen com a objecte desconfiar de Déu; pensar que Déu ens enganya, com ja va passar a l’inici de tot amb el primer home i la primera dona. “No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal”, diu la serp a la dona, posant l’engany al seu cor.

Si demanem a Déu que les pedres es tornin pans; si temptem el Senyor provocant que els seus àngels ens duguin a les palmes de les mans; si ens prosternem al poder per posseir-ho tot; aleshores, desconfiem de Déu, posem a prova el seu amor que es manifesta en l’ordre de la seva Creació i en el do de la seva Paraula revelada. Totes les nostres temptacions cauen en una d’aquestes formes i, en poques paraules, pretenen que ens salvem a nosaltres mateixos, ens fem com déus i ens allunyem del Déu viu, del Déu de Jesús.

Per això, Jesús ha patit la temptació: ha experimentat com se sent qui és temptat, per tal no només de donar suport i ajut a qui ho necessita, sinó també de fer-nos arribar la seva paraula salvadora, perquè la temptació ens deixi estar i perdi la seva força.

En efecte, si quan som temptats ens recordem que l’home no viu només de pa, que no hem de temptar el Senyor el nostre Déu i que, finalment, només hem d’adorar el Senyor, reduirem a no res tota la força que la temptació pugui tenir sobre nosaltres. I si, malgrat tot, sucumbim alguna vegada a la temptació, aleshores acostem-nos a Jesús que les ha vençudes totes d’una vegada per sempre i demanem-li que ens ompli del seu amor misericordiós i capaç de perdonar-ho tot. Aquest temps de Quaresma que avui iniciem és un temps propici per a això.