Quan llegim aquest evangeli la primera impressió que tenim és que Jesús ha vingut per alliberar-nos del mal. I es cert. Però la intenció més profunda és més seriosa: vol que el seguim. Jesús no es desentén mai del dolor de la humanitat. Retorna el benestar a aquells que pateixen. És fàcil comprendre que la popularitat de Jesús creixi dia a dia. Tanmateix, la gent del poble que porta malalts i endimoniats a Jesús ho fa només pel seu poder guaridor. Van a veure Jesús quan s’ha post el sol, és a dir, quan el dissabte ja ha acabat i comença un nou dia. Per a aquests és més important acceptar i complir la Llei que no pas que els malalts siguin guarits.

El poble només veu en Jesús un nou líder carismàtic que els pot guiar cap a un nou Israel sense el domini de Roma. Ai las! Jesús rebutja aquesta perspectiva messiànica terrenal. Amb tot, Jesús guareix tothom malgrat que és conscient que no l’entenen del tot. La missió de Jesús va més enllà de la guarició física, per això fa callar els dimonis que sabien qui era i podien afavorir una interpretació messiànica esbiaixada. Se’n va a un lloc solitari per pregar i quan els deixebles li reclamen que torni perquè tothom l’està buscant, fuig de Cafarnaüm. Jesús pretén que els deixebles vagin més enllà de la mostra d’agraïment per la guarició i de voler seguir-lo com a taumaturg i poca cosa més. És a dir, seguir-lo merament per interès propi.

La clau del relat es troba en un detall molt significatiu que il·lumina el text. Jesús no fa callar la sogra de Simó després de guarir-la. No cal. Ella ha entès Jesús. Ella encarna el model de deixebla que vol Jesús: “Es posà a servir-los.” Els deixebles han de ser imitadors de Jesús: “El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir.” Al llarg de l’evangeli Jesús ho reclama als seus deixebles: “Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor”, “si algú vol ser el primer, que es faci el servidor de tots”… però qui diu l’evangeli que es posa a servir? Només els àngels que el servien en les temptacions del desert, les dones que seguien Jesús quan era a Galilea i la sogra de Simó quan la guareix de la febre.

Jesús ens guareix de tota malaltia: egoisme, cobdícia, poder… Els criteris humans són als antípodes de l’alternativa que ens proposa Jesús: entrega personal, un món just, fraternal… Meditem-ho, reflexionem-hi i estiguem disposats a deixar-nos guarir, “aixecar” per Jesús i posar-nos a servir com la sogra de Simó.