El pròleg de Joan ens introdueix de manera subtil al contingut de tot l’evangeli. Llegim en el pròleg vocabulari i temes que més tard i amb més profunditat aniran sortint en l’Evangeli: la vida, la llum, la glòria, la veritat, creure o conèixer. Fa servir un llenguatge elevat i teològic, a semblança del vol de l’àliga, símbol del quart evangeli.

Hi ha un substantiu que és clau per entendre el pròleg de Joan: la Paraula. Al principi existia la Paraula, la Paraula era amb Déu, la Paraula era Déu i la Paraula es va fer carn. No es parla d’una Paraula qualsevol, es parla de Jesús, el Crist, que és el Fill de Déu.

L’evangelista, des de la seva confessió de fe en Jesús ressuscitat, amb aquest pròleg uneix el principi i el final de l’Evangeli. El pròleg anuncia que aquell que era entre nosaltres ha fet el camí de dalt cap a baix, Jesús era la Paraula que existia al principi, estava amb Déu des de sempre i va venir al món. I els relats de la resurrecció anuncien que Jesús fa el camí de retorn, des del món cap al cel. El crucificat ha ressuscitat, ha anat cap al Pare, ha tornat a l’esfera de Déu. Jesús mateix ens ho anuncia: «He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.»

La revelació de Déu, doncs, té un protagonista que sobresurt per sobre de la resta: Jesús de Natzaret, el fill de Josep, el fuster. Ell és l’únic que coneix el misteri de la revelació perquè el Pare és qui li ha revelat. Com diu l’evangelista: mai ningú ha vist Déu, llevat de Jesús mateix. Alegrem-nos perquè ara podem parlar de Déu des de Jesús. Més endavant sentirem el mateix per boca de Jesús: «Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare; ningú no arriba al Pare si no és per mi; si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare.»

Si ho creiem, diu Joan, esdevenim fills de Déu. Tanmateix, no reconèixer-lo vol dir viure en la fosca, en la tenebra. Tant de bo que el nostre testimoni sigui com el de Joan baptista. Siguem testimonis de la Llum, de la Paraula, de Jesús. Ell —la Paraula, la Llum, el Camí, la Veritat­­— és l’únic que ens pot portar cap al Pare. Per Nadal celebrem precisament el naixement de Jesús, la Paraula encarnada, nascut del ventre de Maria, Mare de Déu. La Paraula s’ha fet carn. No ens podem acontentar amb una confessió de fe de paraules buides. Creure-ho comporta que nosaltres hem de concretar-ho en fets i arrelar la nostra fe en Crist, en les nostres vides, a casa, en la feina, entre els amics, perquè així donem testimoni i fem visible Jesús als qui ens envolten.