Després de la confessió de Pere a Cesarea de Filip: “Tu ets el Messies!”, Jesús l’exorcitzà pel to diabòlic que ell li havia imprès. “Sis dies després”, en dia de sàbat, força “en Pere i en Jaume i en Joan”, per separat (porten article en grec), a pujar a la mateixa muntanya altíssima on el diable li havia mostrat tots els regnes del món i li havia promès que els hi donaria si acatava la Constitució d’Israel. Els tres líders s’havien acarat amb ell, perquè no compartia el tarannà violent d’Elies ni respectava la Llei de Moisès.
La transfiguració transporta Jesús al costat d’un i altre: “Se’ls aparegué Elies juntament amb Moisès, i es posaren a conversar amb Jesús.” A Pere li semblà bé d’acollir Jesús en la troica del poder: “Rabí, és bo que nosaltres estiguem aquí! Vols que faci tres tendes, una per a tu i una per a Moisès i una altra per a Elies?” Òbviament situa Moisès en el centre, a l’esquerra Jesús i a la dreta Elies. És un bon polític. L’evangelista el desautoritza: “No sabia de què parlar, car estaven aterrits.”
La formació d’un núvol que els anava cobrint amb la seva ombra els dona cobertura, perquè puguin sentir la veu que provenia del núvol: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, escolteu-lo, a ell!” La veu recalca amb èmfasi que han de fer cas a Jesús, i no a Moisès o Elies. A partir d’ara, Jesús és l’únic intèrpret vàlid del Pare. No pogueren, però, replicar, car “a l’instant, mirant al voltant, ja no veieren ningú, a no ser Jesús tan sols en companyia d’ells”.
Lliçons com aquesta, les continua impartint Jesús, però cal que tinguem sempre cobertura per poder-les escoltar i identificar-lo en les situacions que se’ns vagin presentant. Els prohibí de dir-ho a ningú, “a no ser quan el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts”, per evitar males interpretacions. Una vegada hagi fracassat i hagi ressuscitat, ja estaran preparats per contar el sentit de la visió. De moment, retenen la dita, si bé discuteixen entre ells sobre el seu sentit.
