“Vosaltres, joves, sou realment l’esperança joiosa d’una Església i d’una humanitat sempre en moviment. Us voldria agafar de la mà i recórrer amb vosaltres el camí de l’esperança”, escriu el papa Francesc en el seu missatge per a la XXXVIII Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que se celebrarà a les Esglésies particulars el 26 de novembre proper amb el tema Alegres en l’esperança.
En el missatge el Papa recorda la recent JMJ de Lisboa, l’agost passat, i de cara al Jubileu dels Joves, el 2025, explica que en aquests dos anys de preparació es meditarà sobre l’expressió paulina “Alegres en l’esperança” i la del profeta Isaïes “Els que esperen en el Senyor caminen sense cansar-se”.
Francesc subratlla que l’alegria que predica Pau “no és fruit de l’esforç humà, de l’enginy o de l’art. És l’alegria que neix de la trobada amb Crist. L’alegria cristiana ve de Déu mateix, de saber-nos estimats per Ell”.
Les esperances i els somnis, afirma el Papa, són propis de la joventut. Però també reconeix que els temps que vivim no són propicis per a l’esperança.
PAPA FRANCESC
“Molts joves viuen experiències de guerra, violència, assetjament escolar i altres tipus de dificultats, es veuen afligits per la desesperació, la por i la depressió”
Per això, Francesc assegura que davant dels drames de la humanitat preguntem a Déu: per què? En aquest sentit, considera que “nosaltres podem ser part de la resposta de Déu. Creats per Ell a la seva imatge i semblança, podem ser expressió del seu amor, que fa néixer l’alegria i l’esperança, fins i tot allà on sembla impossible”.
Per al Papa, la vida de molts sants és un exemple d’esperança, fins i tot enmig de la “perversitat humana més cruel”. I recorda Maximilià Kolbe, Josefina Bakhita o els esposos Józef i Wiktoria Ulma.
Quan parlem d’esperança cristiana, comenta el Pontífex, no ens referim a un “optimisme fàcil, ni a un placebo per a incauts. És la certesa arrelada en l’amor i la fe que Déu no ens deixa mai sols”.
El Papa també alerta sobre el risc que les preocupacions, les pors i les càrregues de la vida quotidiana apaguin l’esperança, i demana alimentar-la amb la pregària i amb un estil de vida fonamentat en l’esperança.
Francesc finalitza el missatge amb la invitació als joves per compartir l’esperança: “Apropeu-vos a aquells dels vostres amics que aparentment somriuen, però que ploren per dins, pobres d’esperança. No us deixeu contagiar per la indiferència ni l’individualisme.”
