Amb el disseny d’un nou mapa pastoral, consistent en agrupar parròquies i una major implicació dels laics, s’estan traçant les comunitats catòliques del futur. Un exemple el tenim a l’arquebisbat de Tarragona, amb la implantació de les Unitats Pastorals (UPA). Com explica mossèn Joan Àguila, provicari general per a la pastoral de l’arquebisbat de Tarragona, ara es troben en la fase del desplegament d’un procés que no ha estat fàcil i que demana la conversió sinodal de què parla el papa Francesc.
Fa tres anys que treballeu en aquesta nova organització parroquial. En quina fase esteu?
Ara ens trobem en la fase de la implantació. Després d’una primera fase de molta pedagogia amb els rectors i els consells pastorals, vam procedir a la reestructuració territorial en què les diferents parròquies van quedar agrupades en 24 unitats patorals. Tot el procés s’ha fet molt sinodalment, de manera que totes les parròquies han pogut dir-hi la seva. La següent fase ha estat fer els estatuts i crear els equips rectors, perquè la responsabilitat ja no recaigui únicament en el rector sinó en cada equip, integrat per 4-5 persones, que han de ser degudament formades.
Quines reticències ha calgut vèncer?
Hi havia bastantes pors. La primera por que vam haver d’esvair va ser que les parròquies es pensaven que es diluirien dins d’una altra realitat. L’arquebisbe Joan va insistir molt que cada parròquia havia de conservar la seva identitat. No hem suprimit ni absorbit cap parròquia, sinó que ens hem organitzat per treballar conjuntament i fer que la patoral sigui més reeixida. Una altra reticència tenia a veure amb la responsabilitat dels laics, tant perquè als rectors els costa delegar com als laics fer un pas endavant. En aquest sentit, el procés sinodal viscut a nivell de l’Església universal ha estat de gran ajuda. Durant les visites pastorals de l’arquebisbe Joan, hem fet pedagogia de la metodologia de discerniment basada en la Conversa de l’Esperit.
“No hem suprimit ni absorbit cap parròquia, sinó que ens hem organitzat per treballar conjuntament i fer que la patoral sigui més reeixida”
Quantes persones integren els equips rectors i quin és el paper de cadascuna?
El mossèn coordina cada equip, amb la col·laboració directa d’un secretari o dinamitzador de pastoral, que rebrà una formació en lideratge pastoral. Serà la persona més propera al mossèn. Després hi haurà una persona responsable de cada àmbit d’acció: l’evangelització i la catequesi, la pastoral de la salut, la caritat i la litúrgia. Com que cada unitat engloba unes sis parròquies, podríem comptar amb una persona de referència de cadascuna. Aquest seria el nucli dur dels que impulsen l’acció i prenen les decisions dins de cada unitat pastoral. Amb tot, cada parròquia conservarà el seu consell parroquial per quan sigui necessari convocar-lo.
El gran repte del laïcat és a nivell formatiu? Quin paper hi té l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (Insaf)?
La implicació a nivell formatiu de l’Insaf és essencial. Alguns laics ja compten amb una formació prèvia a nivell teològic, però el que els falta és la vessant pastoral: com s’organitza una parròquia, quins àmbits s’han de dinamitzar, com es gestiona un equip o s’afronta un conflicte dins d’un consell. El curs de lideratge pastoral no el farem físicament dins de l’Insaf, sinó als arxiprestats. És un curs que sortirà de l’aula i que consistirà en un cap de setmana amb dinàmiques de grup, reflexió i pregària.
Costa trobar laics que vulguin implicar-se tant en la dinàmica parroquial?
Sí, és difícil. Molts estaven acostumats a no ser gaire tinguts en compte. Per això, quan els fas la proposta, tenen moltes reticències. Els més grans moltes vegades no se senten preparats ni amb prou capacitat per formar-se a aquestes alçades de la vida. I a la gent més jove li falta disponibilitat de temps. Amb tot, n’hi ha que s’animen a fer-ho. El primer curs de formació el farem amb tres UPA que són una mica pioneres: la UPA Mare de Déu de la Pineda, que agrupa les parròquies de Salou, Vila-seca i la Canonja; la UPA Baix Priorat, que agrupa les parròquies Bellmunt del Priorat, Falset, Gratallops, Porrera, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat i La Vilella Alta; i la UPA del Morell-Constantí.
S’estan traçant les comunitats del futur?
Jo crec que sí, i a més, ho estem fent mirant als orígens. Per tant, estem sent originals sense inventar res. Les primeres comunitats estaven formades majoritàriament per laics que s’organitzaven, que tenien una certa estructura per poder oferir diferents serveis i on cadascú actuava segons el seu carisma. Estem descobrint una Església més petita però molt viva.
Comunitats més petites però amb estructures molt grans, d’altres temps.
Sí, i aquest és el drama. Les primeres comunitats es reunien a les cases, pregaven, partien el pa i després se n’anaven a ajudar els pobres. El nostre patrimoni és una herència preuadíssima, que hem rebut al llarg dels segles, però que ens hipoteca molt. Una de les coses que més angoixa els rectors i, ara, els equips rectors, és com mantenir els edificis. Però és que Jesús no va dir “aneu i mantingueu els edificis”, va dir “aneu i anuncieu la bona nova”. Hem de poder mantenir el patrimoni sense que hipotequi la vida de les comunitats. Per això, des de l’arquebisbat de Tarragona estem impulsant una fundació perquè vetlli pel patrimoni i en tregui un rendiment econòmic que després es pugui reinvertir en la pastoral i, alhora, elimini pressió als rectors i a les comunitats.
Les unitats pastorals estan pensades per lluitar contra una altra xacra: la soledat dels rectors?
Sí. A l’arquebisbat de Tarragona els vicaris episcopals no gestionen zones del territori sinó àmbits de la pastoral, i amb molt d’encert l’arquebisbe Joan va crear una vicaria de les persones. Un dels punts que més ens fa patir és la soledat i el patiment d’alguns mossens. Al principi de ser rector jo estava sol i, encara que no me n’adonava, no estava a gust, perquè no podia compartir amb ningú les angoixes ni les alegries del dia a dia. Ara, som quatre capellans els que vivim en comunitat i ens ocupem de les parròquies de Sant Fructuós, Sant Pere i Sant Pau, la Santíssima Trinitat i la catedral de Tarragona. Som molt diferents entre nosaltres, però ens tenim afecta i ens ajudem moltíssim. És veritat que el capellà diocesà no té vocació de vida comunitària però li va molt bé no viure sol, i més en l’actual societat secularitzada. Per tant, intentarem que en una unitat pastoral hi hagi més d’un mossèn, i que encara que no visquin junts, es coordinin i comparteixin. És bo a nivell humà, econòmic i pastoral.
“És veritat que el capellà diocesà no té vocació de vida comunitària però li va molt bé no viure sol, i més en l’actual societat secularitzada”
En quin sentit les parròquies més petites es veuen més beneficiades de la nova organització?
Perquè al final hi hauria moltes propostes que per la realitat que tenen les parròquies dels pobles petits acabarien no fent-les. Per poder desenvolupar la nostra vida com a cristians en l’àmbit pastoral necessitem propostes que tinguin a veure amb la formació, la fraternitat, la litúrgia, l’evangelització i la catequesi, i la caritat. Des d’aquest punt de vista, no és que totes les parròquies tinguin tots els serveis, però sí que dins de cada unitat pastoral poden participar de totes els serveis amb una certa qualitat humana i pastoral. Volem crear una xarxa de col·laboració pastoral que beneficia totes les parròquies, especialment les més petites.
Quines misses estan garantides?
Volem garantir que en cada una de les parròquies hi hagi un servei pastoral: una catequesi per a totes les edats, un servei d’atenció als pobres… Així anirem diversificant. A nivell de missa dominical intentem arribar a totes les parròquies que es pugui i, quan no sigui possible, garantirem la celebració de la paraula en absència de prevere. El que ens interessa és que la comunitat es reuneixi i celebri el diumenge en comunitat. L’ideal seria poder comptar amb el prevere, però de vegades no és possible, com en terra de missió, i per aixó és tan important la formació dels laics.
Tarragona va ser pionera amb la creació del Secretariat de Laiques en Missió Pastoral, que dirigeix Rosa M. Sánchez Cornadó.
Sí, el Secretariat va ser fruit del Concili Provincial Tarraconense i actualment compta amb cinc dones que fan la celebració de la Paraula en absència de preveres. L’arquebisbe Joan té ganes d’impulsar aquest servei. D’aquí la importància de la formació pastoral.
