En el Pròleg, escrit en to poètic, hi trobem dos incisos relatius a Joan Baptista. L’autor del llibre, que es presenta al final de l’obra (Jn 21,24), els inserí en segona redacció redactant-los en prosa. El primer d’ells (1,6-8), que comentem avui, presenta Joan Baptista com un home enviat per Déu perquè donés testimoni de la Llum veritable, Llum que la tenebra del poder, que havia estès els seus llaços i paranys sobre tota la humanitat, no l’havia pogut atrapar. Tot seguit puntualitza que Joan no era la Llum, com de fet pretendran presentar-lo més tard alguns dels seus deixebles (1,25-30), sinó que havia vingut a donar testimoni de la Llum.

En el segon passatge que comento a continuació, l’autor enllaça amb el Pròleg el testimoni que va donar Joan Baptista als sacerdots i levites, enviats a ell pels dirigents jueus de Jerusalem (1,19-28).Té el caire d’un duríssim inter­rogatori judicial, en el qual Joan els contesta cada vegada més lacònicament dei­xant-los ben clar que ell no és el Messies, ni Elies, ni el Profeta.

Els enviats, aleshores, li exigeixen que es pronunciï, a fi de donar una resposta fefaent als fariseus que els havien enviat. Joan es defineix amb tres trets: 1) Jo soc la “veu” del personatge que tothom esperava; 2) “d’algú que clama”, amb veu profètica, que redrecin el camí del Se­nyor; i 3) “en el desert”, “a l’altra banda del riu Jordà”, on ell estava batejant, plantant cara a la Terra promesa, on no se l’escolten els dirigents jueus.

Amb una referència a la llei del levirat sobre el “deslligament de la sandàlia” per part de qui pretenia endur-se l’esposa, els adverteix que ja es troba “enmig d’ells” un a qui no coneixen, un que havia estat deixeble seu, però que a partir d’ara serà l’Espòs d’Israel, de qui ell no es considera “digne de deslligar-li la corretja de la sandàlia” (vegeu Dt 25,5-10; Rt 4,6-7). A diferència d’ell, que batejava “en aigua”, el qui venia darrere d’ell serà ara l’Espòs que batejarà “en Esperit Sant”.

L’autor situa aquest primer altercat precisant que “Això va passar a Betània, a l’altra banda del riu Jordà, on Joan estava batejant”, i ens invita a contemplar-hi la glòria del Fill del Pare durant l’Advent.