L’autor del tercer evangeli presenta en el primer i segon capítol, de forma gairebé seqüencial, l’anunci i naixement de Joan Baptista i el de Jesús, el Salvador, el Messies, el Senyor. De Joan infant, es diu que “creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel” (Lc 1,80). De Jesús infant s’afirma que “creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor” (Lc 2,40). En el primer capítol de l’evangeli de sant Lluc, hi ha inserits dos Càntics, plens de referències a l’Antic Testament: el de Maria i el de Zacaries. En aquest darrer, referit a Joan es diu: “I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, que li són perdonats els seus pecats.”
El text que llegim aquest diumenge (Lc 3,10-18), ens situa en el moment de la història en què es realitza aquella profecia, quan Joan, anant al davant del Senyor, “va per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats” (Lc 3,3) instigant a donar els fruits de conversió (Lc 3,8). Què hem de fer?, es pregunta la gent. El text presenta tres exemples de fruits de conversió. En general, es tracta de compartir els propis béns amb els qui no en tenen (vestit, menjar…). En particular, actuar amb rectitud d’intenció en qualsevol circumstància personal. Als publicans els demana que exigeixin només el que està establert, i als soldats, que s’acontentin amb la soldada, sense fer ús de la violència o presentar falses denúncies, cercant el propi benefici.
L’activitat i el testimoni de Joan i la seva popularitat van portar que alguns es preguntessin si era ell el Messies que esperaven. El Baptista ho negà rotundament: “Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. “Ell ha de créixer i jo he de minvar” (Jn 3,30).
Joan Baptista és la darrera baula de l’Antic Testament. Amb Jesús s’inicia un temps nou, el temps de la redempció: “Per l’amor entranyable del nostre Déu, som visitats pel sol naixent que ve del cel, que il·lumina els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort guiant els nostres passos per camins de pau”, canta Zacaries (Lc 1,78-79). Malgrat les foscors i les ombres de mort que tenallen el nostre món tan ferit, amb tantes vides malmeses, l’Advent i Nadal són sempre una nova ocasió per renovar la confiança i l’esperança en Aquell que és “La Llum que resplendeix en la foscor i la foscor no ha pogut ofegar-la” (Jn 1,5).
