Del Pare Joan Botam (Salvador de les Borges, primer nom caputxí) en voldria remarcar alguns aspectes que m’han frapat des que el vaig conèixer el 1965. En primer lloc, els seus seixanta anys de treball ecumènic, centrat especialmente en el Centre Ecumènic de Barcelona i més tard de Catalunya.
Els inicis de l’ecumenisme a Catalunya daten del 1954, amb la trobada d’alguns laics catòlics, alguns pastors i un pastor suec. En aquell moment el P. Joan estava enllestint la tesi doctoral a Roma, però en retornar a Barcelona va connectar de seguida amb les iniciatives ecumèniques.
Tota la seva bonhomia, de cercador de pau i promotor del diàleg (un estil molt franciscà) la va abocar en la relació amb els cristians d’altres confessions: protestants, anglicans, ortodoxos. Després de decennis d’arraconament, menypreu i fins i tot persecució, no va ser fàcil convèncer que les relacions ecumèniques no eren una nova tàctica per convertir els “heretges”. A poc a poc es van anar teixint contactes, relacions, col·laboracions. Va crear el Butlletí del Centre Ecumènic, es van celebrar cicles de conferències, es va anar estenent per Catalunya el desig de la unitat. En va ser el president durant decennis, fins a la seva mort.
El Pare Botam va formar part del que es pot anomenar “la generació del Concili”, dels qui vam quedar transformats i entusiasmats per l’aggiornamento conciliar. Calia obrir les finestres a fi de deixar-hi entrar l’aire fresc; deixar la subcultura eclesiàstica i entrar en diàleg amb qui calgués: cultura, altres cristians, altres religions, a fi de refer una Església oberta, evangelitzadora.
El Pare Botam va formar part del que es pot anomenar “la generació del Concili”, dels qui vam quedar transformats i entusiasmats per l’aggiornamento conciliar
Per això es va també endinsar en el diàleg interreligiós, impulsant la candidatura per celebrar a Barcelona el Parlament de les Religions l’any 2004, organitzat conjuntament per el Consell per al Parlament de les Religions el Món, el Fòrum de les Cultures i Unescocat. El Parlament va impulsar les activitats entre les religions que cada vegada estaven més presents a Catalunya. Un dels fruits va ser la creació del Grup de Treball Estable de Religions (GTER) i la concessió al P. Joan de la Creu de Sant Jordi.
En el camp cívic, es va distingir, com a provincial de l’orde, per obrir les portes del Convent de Sarrià a l’anomenada Caputxinada, el març de 1966. 450 persones, entre estudiants, professors i intel·lectuals van crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants. El convent va ser encerclat per la policia i finalment assaltat.
En virtut d’aquests mèrits va rebre el 2010 el premi de convivència i diàleg per part del GTER i enguany el Memorial Cassià Just, de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat pel seu compromís en defensa de les llibertats, drets fonamentals i ecumenisme.
Descansi en pau un home bo i compromès
