El temps d’Advent és un temps de perdó, de memòria reconciliada i reconciliadora amb Déu per mitjà de Jesucrist. Recordem els primers instants de la divina salvació, obrada per Jesucrist, i tenim presents els reptes de la vida present a la llum de les darreries de la vida, bo i essent conscients que Déu, Misericòrdia immensa, també és Jutge de la història i de les pròpies consciències dels seus fidels.

El Baptista, en aquest temps de perdó i de conhort espiritual, és avui per a nosaltres una icona narrativa. El seu missatge sacral rau en un triple puntal. El primer, la seva persona. El seu estil, el seu carisma, la seva actuació, el seu capteniment són inequívoca paraula activa i proactiva de la urgència que té el món de experimentar un cop més la proximitat de Déu. Les guerres, la situació tan prolixa a escala mundial, les veus callades de tantes persones sofrents necessiten d’un portantveus que les acosti a les nostres oïdes, també en temps tan entranyables com aquests. I amb la vida, el propi Baptista esdevé missatge actual d’aquesta urgència: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»

El segon puntal consisteix en la crida a la conversió. Defugir la justícia, viure refiant-nos de les nostres pròpies seguretats naturals són llenguatge simbòlic que descriu i alhora apel·la l’ànima perquè reflexionem del nostre punt de partença i la necessària modificació de les nostres conductes des de l’arrel, que és la voluntat animada per la gràcia de Déu i no el benefici individual. Per això, la crida del Baptista és una destral apocalíptica, és a dir, que vol treure de soca-rel tot allò que no sigui de Déu ni hi condueixi. Que la seva virtut santa ens esporgui dels vicis i ens purifiqui amb el foc de la penitència!

Finalment, el tercer puntal de Joan Baptista es la seva indestriable connexió amb Jesucrist, el Salvador. El sentit de la vida, el seu ideal és disposar tot el poble fidel a rebre el Fortíssim, el Déu Altíssim fet mínim en la petitesa de l’Encarnació en una criatura mortal per esperonar les consciències no només amb la santa doctrina ans també amb la força del foc celestial de l’amor de Déu que ens renova.

En definitiva, Joan Baptista és aquella persona que intercedint des del cel, i essent model santíssim des de la proclamació litúrgica de la Bíblia, continua essent aquell humil predecessor de Crist que li prepara el camí perquè el Senyor pugui ser «esperança per a tothom qui serveix Déu amb tot el cor», com ja digueren els antics Pares de l’Església (2Cl 17,7).