El Moviment de Treballadors Cristians d’Europa és una xarxa d’11 organitzacions de treballadors a vuit països de la UE i a Suïssa. És la secció europea del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), fundat a Roma el 1966. L’MTCE es pronuncia cada any coincidint amb el dia del diumenge lliure (3 de març), el Dia Internacional del Treball (1r de maig), el dia d’Europa (9 de maig), el dia del Medi Ambient (5 de juny) i la Jornada pel Treball Decent (7 d’octubre). Els presidents de l’MTCE són Olinda Marques (del moviment LOC-MTC, Portugal) i Karl Brunner (del moviment KVW, Itàlia-Tirol del Sud) i el consiliari general, Josep Jiménez Montejo, que també forma part de l’equip de consiliaris de l’ACO i a qui entrevistem en relació amb les eleccions europees d’aquest proper diumenge.
Des de l’MTCE heu fet un vídeo argumentant la necessària participació en les eleccions al Parlament Europeu del 9-J. Per què és important aquesta participació i què ens hi juguem?
En aquest vídeo diferents membres dels moviments que conformen l’MTCE hem expressat la nostra opinió personal sobre els motius que ens impulsen a votar. Els arguments són, per exemple, que votar és defensar la democràcia, la justícia i la llibertat, a favor d’una Europa social i en pau, solidària, i que defensi la dignitat de la gent per sobre dels interessos econòmics. També hem expressat que no volem que ningú decideixi per nosaltres, per construir una Europa que protegeixi els treballadors i treballadores, que preservi la vida. Una Europa que bandegi els populismes que ens volen fer creure que els enemics dels treballadors són altres treballadors nouvinguts, i no el capitalisme. Volem una Europa on hi hagi lloc per a tothom, on es respectin i es protegeixin els drets de les persones. La democràcia ens necessita perquè estimem Europa i Europa és una preocupació real per a tots nosaltres.
Però encara afegiria que invitem a participar perquè volem exercir la nostra condició reial, de govern, que vam rebre en el baptisme, que ens fa viure com a nostra la missió reial de Jesucrist, i ens impulsa a governar tot allò que depèn de nosaltres, des de la neteja de la nostra ciutat i la selecció dels residus, passant per promoure la bona relació amb els veïns, fins a votar per aquells partits que prometen defensar els drets dels treballadors i dels pobres. No oblidem que el 70% de les lleis que ens afecten en cada país ja han estat aprovades pel Parlament Europeu.
Ens hi juguem que Europa visqui els valors evangèlics proposats en les Benaurances, o en el Magníficat, o que miri els més febles amb la mirada tendra i compassiva de Jesús. Votar és fer-nos responsables que la nostra vella i bella Europa arribi a ser una societat justa i digna on, manllevant uns versos de Salvador Espriu, en la nostra Europa la gent sigui “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”
Ens hi juguem que Europa visqui els valors evangèlics proposats en les Benaurances, o en el Magníficat, o que miri els més febles amb la mirada tendra a compassiva de Jesús
L’ACO de França ha elaborat un manifest en nom de l’MTCE per al Dia d’Europa on alerta de les opcions populistes i nacionalistes en auge. Què us preocupa a l’MTCE?
Els manifestos que fa l’MTCE (o l’MMTC, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians) s’encarreguen als diferents moviments, i aquests els redacten tenint en compte la pròpia sensibilitat i la del país on estan arrelats. Per exemple, el manifest del passat Dia de la Dona Treballadora, del 8 de març, el va redactar el Moviment de Treballadors Cristians de Ruanda. El manifest amb motiu del Dia d’Europa d’enguany l’ha redactat l’ACO de França recollint molt bé l’esperit expressat en la declaració final del Seminari del MTCE que vam celebrar a Barcelona el passat setembre del 2023, amb aquest títol: “L’Estat de dret i una democràcia que funcioni com a requisit previ per a la prosperitat social: el paper de les organitzacions de treballadors”. En aquesta declaració dèiem: “Ens hem reunit en el context d’un fort augment del populisme de dretes a tot Europa per reflexionar sobre la realitat democràtica i constitucional en els nostres països i descriure perspectives de futur comunes per al nostre compromís a Europa”.
Per desgràcia. molts dels nostres conciutadans senten que la política no els té en compte i la bretxa cada cop més gran entre rics i pobres els porta a creure que la sortida a tots els mals pot estar en les propostes i l’èxit electoral dels partits nacionalistes de dretes i en els partits populistes que difonen mentides que són cregudes i que no poden ser contrastades. De fet, en el món augmenten els partits polítics d’ultradreta que promouen una doctrina nacionalista d’estat. I en concret a Europa, aquests partits es beneficien d’una barreja tòxica de frustració i de protesta alimentada per la resposta lenta amb què els nostres governs reaccionen davant les crisis d’avui. La ultradreta proposa un “nosaltres” nacionalista en contra d’un enemic extern (forasters, immigrants) a qui demonitzen com a intrús, paràsit, i fins i tot, infrahumà, i que s’aprofita de les ajudes de les institucions públiques, quan de fet, els estrangers només reben l’11% d’aquestes ajudes, molt allunyat del “tot ho donen als estrangers” que sovint s’argumenta.
Ens preocupa que els treballadors i treballadores busquin en els més dèbils el boc expiatori de les injustícies que pateixen, i s’oblidin que els enemics dels treballadors no són els altres treballadors sinó les injustícies i la mala gestió del nostre sistema econòmic, social i polític. També observem les conseqüències destructives per a la democràcia de la cada vegada més gran assumpció del poder per part de governs populistes de dretes i les solucions fàcils i simplistes que proposen i que erosionen els principis de l’Estat de Dret en països com Polònia i Hongria, i en algunes comunitats autònomes d’Espanya.
Ens preocupa que els treballadors i treballadores busquin en els més dèbils el boc expiatori de les injustícies que pateixen, oblidant que els enemics dels treballadors no són els altres treballadors sinó les injustícies i la mala gestió del nostre sistema econòmic, social i polític
Pensant en els treballadors europeus i en les classes populars, què haurien de mirar i valorar els cristians en els programes dels partits?
D’entrada crec que ens cal reivindicar la dignitat de la política. No s’hi val a dir que tots els polítics són iguals, que tots els partits fan el mateix. No! No és cert. Encara que és veritat que difícilment un partit farà unes actuacions de tipus social que ni tan sols apareixen en el seu programa electoral. Però dit això, a Espanya és difícil saber què proposen els partits en relació amb Europa, perquè l’argumentació que sentim quan es demana el vot fa més referència a aspectes interns d’Espanya que a temes europeus.
Un cristià crec que hauria de tenir en compte i exigir dels partits els aspectes que tinguin a veure amb l’Evangeli i amb la Doctrina Social de l’Església, d’altra banda tan desconeguda. Hi ha tota una llista no exhaustiva d’aspectes que podem exigir per poder exercir la nostra condició de fills i filles de Déu. Entre altres podríem citar la reivindicació que les dones rebin igual remuneració que els homes per la mateixa feina, i aquest serà el tema del seminari de l’MTCE que farem el mes de setembre a Munic. I podríem afegir el dret al treball, i a un treball digne, i una seguretat social universal efectiva en contra de la creixent privatització de la sanitat, sense oblidar les reivindicacions de la pagesia, tan presents avui a casa nostra, ni la demanda d’una educació que prepari per a la vida, en la qual s’impliquin les famílies i la comunitat educativa. Sense oblidar que cal que els partits ofereixin solucions als problemes que crea la bretxa digital que deixa tanta gent al marge, i que defensin la identitat cultural de tots els pobles que formen part de la Comunitat Europea.
Un cristià crec que hauria de tenir en compte i exigir dels partits els aspectes que tinguin a veure amb l’Evangeli i amb la Doctrina Social de l’Església
Amb l’Evangeli a la mà, quines són les llums i ombres del projecte europeu?
L’Evangeli i la Bíblia són com una carta d’amor que Déu envia a la humanitat. I tot projecte, i també el projecte europeu, sempre quedarà petit i incomplert si el comparem amb el món que Déu ha somniat. Però posats a concretar, crec que la llum més clara és l’aposta sinodal (avant la lettre!) dels pioners que després de la Segona Guerra Mundial van proposar l’ideal d’una Europa en pau, unida i pròspera. Aquella clarividència, però, no estava exempta de realisme i, en certa manera, de comptar amb el pecat sempre present en la condició humana. La visió realista de Robert Schuman, el primer pioner, ministre francès d’Afers Exteriors, el va portar a declarar, el 9 de maig del 1950, que “Europa no es farà de cop ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn en primer lloc una solidaritat de fet”. Solidaritat, heus aquí la paraula. Solidaritat que és amor de caritat. Una solidaritat que no sempre ha estat ben compresa per part dels ciutadans dels països que, d’acord amb la seva prosperitat, més han aportat al conjunt d’Europa i als països més pobres.
És aquesta manca de solidaritat l’ombra més impactant i evident en l’Europa d’avui (…) La xenofòbia i l’aporofòbia, que és massa present en els nostres governs europeus, i no només en els partits d’ultradreta, no és cristiana
I és aquesta manca de solidaritat l’ombra més impactant i evident en l’Europa d’avui. La manca d’acord i de propostes pràctiques per afrontar el fet de la immigració que constantment pica a la nostra porta fa que no es trobi una resposta humanitària al clam dels pobres que arriben a Europa provinents d’Àfrica, d’Amèrica i d’Àsia. I, com a conseqüència d’això, hem vist horroritzats com el Mediterrani es convertia en la tomba de tants de pobres. El Mare Nostrum ha esdevingut el Mare Mortuum com declarava el papa Francesc tot demanant una resposta paneuropea a l’emigració en la seva visita a Marsella el 23 de setembre del 2023. La xenofòbia i l’aporofòbia, que és massa present en els nostres governs europeus, i no només en els partits d’ultradreta, no és cristiana. Cal que Europa prengui consciència dels seus orígens cristians i dels seus valors humanitaris. Cal que el reivindicat lema de la Revolució Francesa, Llibertat, Igualtat, Fraternitat, no sigui efectiu només per a nosaltres, europeus, sinó també una oferta de dignitat per a tothom. El papa Francesc, en el recentment publicat Missatge per la 110a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, que celebrarem el proper diumenge, 29 de setembre de 2024, afirma en la pregària final: “No permeteu que ens constituïm en amos de la porció del món que ens heu donat com a llar temporal. Ajudeu-nos a no deixar mai de caminar juntament amb els nostres germans i germanes migrants cap a l’estança eterna que Vós ens heu preparat. Obriu els nostres ulls i el nostre cor per tal que cada trobada amb els necessitats esdevingui també una trobada amb Jesús, Fill vostre i Senyor nostre”.
