Aquest dissabte, 23 de novembre, la basílica de la Sagrada Família acollirà la beatificació del capellà de Sabadell Gaietà Clausellas i l’argenter barceloní Antoni Tort, tots dos màrtirs de la persecució religiosa del 1936. El rector del temple, Josep Maria Turull, ha estat entrevistat aquest dijous al migdia al programa Sense distància de Ràdio Estel, on ha explicat com serà la cerimònia i la importància d’aquesta celebració.

Amb aquestes beatificacions, tenim un nou exemple de beats molt propers a nosaltres?

Veure que els sants són propers en el temps i l’espai ens ajuda a veure que també nosaltres som cridats a la santedat. És un fet en el qual el papa Francesc ens ha insistit molt àmpliament, com també feia Joan Pau II. El Papa sempre ha dit que la santedat és per a tothom, no només per als mossens, i tant Clausellas com Tort són un gran exemple per a tots nosaltres. Són personatges que tenim molt propers tant en el temps com geogràficament, ja que són un mossèn de Sabadell i un laic de Barcelona, del barri gòtic.

Com serà la cerimònia?

La preparació s’ha dut a terme conjuntament entre les diòcesis de Barcelona i de Terrassa. També puc avançar que a la celebració hi haurà molta participació de gent de Sabadell, perquè és una ciutat on s’ha mantingut molt viu el record de mossèn Clausellas, que està enterrat a la parròquia de Sant Fèlix. En total, esperem que vinguin més de 2.000 persones. Com en totes les beatificacions, hi haurà un primer moment on es farà el ritu de la beatificació, perquè així a l’eucaristia ja puguin ser invocats com a beats.

També es presentarà una relíquia de cadascun dels beats.

El que sabem és que la relíquia de mossèn Clausellas és una de les seves vèrtebres, perquè com he dit les seves despulles es van rescatar i reposen a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell. En el cas del senyor Antoni Tort, l’única relíquia que es conserva és una dent. D’altra banda, a  l’eucaristia es farà servir un calze  i una patena fetes pel senyor Tort, que era joier, i que les havia donat al monestir de Montserrat.

Com van ser els martiris?

Van ser en el temps de persecució religiosa, per part de l’àmbit més anarquista, que va aprofitar el cop d’estat. Aquesta persecució la testimoniem el 6 de novembre, en la celebració per tots els màrtirs on ells seran inclosos també. Tant en el seu cas com en el d’altres màrtirs de la persecució religiosa, n’hi havia prou em que fossin creients practicants perquè fossin eliminats. De Mossèn Clausellas sabem que el van descobrir per la caritat i el bon tracte amb què ajudava els ancians de les germanetes dels pobres de Sabadell, van veure que això només ho podia fer un capellà. Del senyor Tort sabem que havia acollit sacerdots a casa seva, però el van descobrir pel fet que havia anat massa a Montserrat. Això va ser causa que fos detingut i assassinat.

Són màrtirs de la fe, això és important concretar-ho?

Hem de ser molt curosos tots, perquè a vegades es parla dels màrtirs de la Guerra Civil, i això es presta a confusió. Ells són màrtirs de la persecució religiosa durant la Guerra Civil. Una cosa són les víctimes de la guerra i l’altra els màrtirs que van morir on no hi havia guerra, però que simplement van ser eliminats pel fet de ser creients. L’Església ho ha de distingir, perquè aquesta gent va morir perquè es volia eliminar la fe.