És el que l’Església vol i espera dels joves, tot convocant-los a preparar l’assemblea del Sínode dels Bisbes que tindrà lloc a Roma el proper mes d’octubre. No hi ha altre camí, la veu dels joves ha de ser escoltada. Potser és cert que els joves diuen que no se’ls escolta. Qui sap si tampoc no hi ha qui creï un clima on el diàleg sigui transparent i fàcil, on la pregunta primera de Jesús tingui ressò en la seva vida i es deixin interrogar.

«Els joves no volen propostes prefabricades ni respostes a preguntes que no es fan. Posar-se al seu nivell amb humilitat és la primera condició perquè la conversa sigui atractiva».

Jesús va veure dos joves que el seguien i els va preguntar: «Què busqueu?» Té la iniciativa, provoca el diàleg i acompanya la recerca. «On vius?», li diuen, i vet aquí la resposta: «Veniu i ho veureu!» El goig de veure s’uneix a la voluntat d’anar-hi. Ho és, així de senzill, el tracte amb els joves? Deixem que vinguin, que parlin, que hi siguin!

Els joves no volen propostes prefabricades ni respostes a preguntes que no es fan. Posar-se al seu nivell amb humilitat és la primera condició perquè la conversa sigui atractiva. Recordo amb emoció i gratitud les trobades de joves, els diàlegs a classe amb els nois i noies de batxillerat o les llargues revisions de vida els diumenges a la tarda… i tantes i tantes converses. Quin goig de conversa! També avui ha de ser possible! Per què no?

Que un jove pugui parlar de Déu, de Jesús, de l’Església, de la seva esperança i inquietuds, dels esdeveniments de la societat i de la pròpia vida a la llum de la fe ha de ser normal. Fent-los confiança, als joves se’ls ha de donar veu i vot, és a dir, que parlin i decideixin amb coneixement i plena llibertat.

Fa pocs dies, en la sessió plenària dels bisbes, el president es demanava per què molts joves, sense motiu personal conegut, es distancien de la participació en la vida de l’Església i es col·loquen silenciosament al marge, sense agressivitat. Són els joves com un sismògraf que detecta els moviments subterranis de la història? Després, ens animava a refer el camí, a utilitzar la pedagogia que Jesús fa servir amb aquells deixebles camí d’Emmaús quan es posa a conversar amb ells i els obre els ulls fins que el reconeixen.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca