L’oficina de premsa vaticana ha anunciat la recuperació de llistes detallades que registren les persones, majoritàriament jueves, que van trobar refugi en institucions religioses de Roma durant el període de persecucions nazis-feixistes (1943-1944).

Aquest testimoni de solidaritat i valentia ha estat presentat en el marc de l’esdeveniment Salvats. Els jueus amagats en els instituts religiosos de Roma, dut a terme a la Fondazione Museo della Shoah di Roma.

La documentació, rescatada de l’arxiu del Pontifici Institut Bíblic, proporciona una nova llum sobre la tasca transcendental de salvament duta a terme per diferents congregacions religioses en temps d’adversitat.

A l’arxiu s’ha descobert una documentació inèdita que enumera les persones, majoritàriament jueves, protegides de la persecució a la capital italiana gràcies al refugi ofert per institucions eclesiàstiques de Roma.

La llista de congregacions religioses amfitriones (100 de femenines i 55 de masculines), juntament amb el nombre respectiu de persones que van acollir ja va ser publicada per l’historiador Renzo De Felice el 1961, però la documentació completa es considerava perduda.

Les llistes ara trobades inclouen més de 4.300 persones, de les quals 3.600 estan identificades per nom

A través de la comparació amb els documents conservats a l’arxiu de la comunitat jueva de Roma, se sap del cert que al voltant de 3.200 eren jueus.

Aquest descobriment és un testimoni commovedor del valor i sacrifici d’aquells que, en un moment d’adversitat profunda, van estendre les mans i van posar en joc la pròpia vida per salvar la dels nostres germans grans.

D’aquests últims es coneix on van ser amagats i, en algunes circumstàncies, els llocs de residència abans de la persecució.

La documentació incrementa de manera significativa la informació sobre la història del rescat de jueus en el context de les institucions religioses de Roma.

Per raons de protecció de la privacitat, l’accés a la documentació està restringit.

La documentació descoberta va ser recollida pel jesuïta italià P. Gozzolino Birolo entre el juny del 1944 i la primavera del 1945, immediatament després de l’alliberament de Roma.

El P. Birolo va ser l’ecònom del Pontifici Institut Bíblic des del 1930 fins a la seva mort per càncer el juny de 1945.

El rector de l’institut en aquest període va ser el jesuïta P. Augustin Bea, que va ser elevat al cardenalat el 1959 i que es va destacar pel seu compromís amb el diàleg judeocatòlic, especialment pel document del Concili Vaticà II Nostra aetate.

La informació descoberta pel P. Birolo és un testimoni valuós de la situació dels jueus a Roma durant l’ocupació nazi i de l’ajuda que els va donar l’Església catòlica, especialment el papa Pius XII, ja que mostra el seu interès i preocupació per la sort dels jueus perseguits, així com l’esforç que va fer per protegir-los i ajudar-los a través de diferents institucions eclesiàstiques i religioses.

Aquesta troballa contribuirà a la superació d’alguns prejudicis i malentesos que han afectat les relacions entre l’Església i el poble jueu, especialment en tot allò relatiu al paper del papa Pius XII durant la II Guerra Mundial

Els historiadors involucrats en l’estudi dels nous documents són Claudio Procaccia, director del Departament de Cultura de la Comunitat Jueva de Roma; Grazia Loparco, de la Pontifícia Facultat de Ciències de l’Educació Auxilium; Paul Oberholzer, de la Universitat Gregoriana i Iael Nidam-Orvieto, directora de l’Institut Internacional de Recerca sobre l’Holocaust de Yad Vashem.

La recerca l’ha coordinada Dominik Markl (Pontifici Institut Bíblic i Universitat d’Innsbruck) juntament amb el rector del Pontifici Institut Bíblic, el jesuïta canadenc Michael Kolarcik.

Roma va estar ocupada pels nazis durant nou mesos, del 10 de setembre del 1943 fins que les forces aliades van alliberar la ciutat el 4 de juny del 1944.

Durant aquest temps, la persecució dels jueus va suposar la deportació i mort de gairebé 2.000 persones, inclosos centenars de nens i adolescents, d’una comunitat d’aproximadament 10.000-15.000 persones.

Aquesta documentació contribuirà a un diàleg més profund i sincer entre totes dues comunitats de fe, basat en el reconeixement de les arrels comunes, el ric patrimoni espiritual i la vocació al servei de Déu i de la humanitat.