En vigílies de la III Jornada Mundial delsPobres, celebrada el diumenge 17 de novembre, el papa Francesc va visitar i vainaugurar un nou centre d’acolliment nocturn i diürn al Palazzo Migliori, apocs metres de la columnata de Sant Pere del Vaticà. El nou centre s’ha lliurata l’Almoineria de Sa Santedat i serà gestionat per la Comunitat de Sant’Egidio.Després d’una visita a la planta baixa, destinada a l’acolliment de dia,decorada amb alguns frescos d’època moderna, el Sant Pare va anar a la capella delCentre, en el primer pis, dedicada a sant Jordi. Contemplant els espais,Bergoglio va exclamar: «La bellesa cura!» També la comunitat de Sant’Egidioestà gestionant al carrer de Regomir, en ple Barri Gòtic de Barcelona, unmenjador social i una casa per acollir ancians [vegeu número 2.065 de CatalunyaCristiana], uns espais que es caracteritzen per la seva sòbria bellesa i laseva impecable rehabilitació. Alguns dels acollits participen de les pregàriessetmanals d’aquesta Comunitat.
Aquestes iniciatives ens fan pensar que calsuperar el divorci entre l’acció cultural i la social: la persona és una, entotes les seves vessants: física, psíquica, moral, espiritual… I cal obrircamins de creixement a totes elles. Als darrers anys, diverses Càritas catalanes(Barcelona, Girona, Terrassa, Ripoll…) han organitzat concerts benèfics. Ésun pas important en aquest sentit, però cal avançar encara en la línia que elsmateixos beneficiaris siguin atesos també en la seva vessant formativa i en laseva participació cultural. Les persones excloses també tenen dret a la bellesaque, a més, és terapèutica.
El Primer Pla el dediquem als llegats benèfics. Elcapítol d’herències i llegats va suposar el 22,81% dels ingressos de les deuCàritas diocesanes catalanes de l’any 2018. En total, 9.781.923,32 euros.D’aquests, el gruix més important correspon a Càritas Barcelona, que el mateixperíode del 2018 va ingressar vuit milions i mig d’euros en concepted’aportacions i herències. És lloable que moltes persones se sentin mogudes afer deixes amb finalitats socials, però caldria estimular també la sensibilitatque ajudar la cultura (i els mitjans de comunicació que en formem part) tétambé una important repercussió social. Quan tantes vegades s’apel·la al tòpicque més que donar el peix cal ensenyar a pescar, valdria la pena prendreconsciència que cal combatre no sols els efectes sinó també les causes queestan a l’arrel del descart i que són eminentment culturals.
