El Palazzo Migliori és un palau romà del settecento que, alcomençament del segle passat, va ser deixat en herència per la família nobled’aquest cognom al Vaticà. D’aleshores ençà, ha estat usat per diversescongregacions de religioses per ajudar dones soles amb nens, però fa tres anysque les germanes van deixar l’edifici que, des d’aleshores, ha romàs buit. Recentment,la Comunitat de Sant’Egidio —ajudada pel P. Konrad Krajewski, el cardenalalmoiner del Papa— es va adonar que aquest palau es podria emprar per donarsostre als pobres de la plaça de Sant Pere. I el papa Francesc, quan se’n vaassabentar, es va alegrar molt de la iniciativa i va decidir que, abans que elPalazzo es convertís en un hotel de luxe —com molts pretenien—, esdevingués unhotel per als pobres.
Al Primer Pla d’aquest Catalunya Cristiana el nostrecorresponsal a Roma, fra Bernat Folcrà, entrevista Carlo Santoro, director d’aquestprojecte. És tot un estil d’atenció als pobres de la Comunitat de Sant’Egidio:recordem els sopars de Nadal per a persones soles, en el bell marc gòtic de labasílica dels Sants Just i Pastor, o el fet que el 2013 a Barcelona, al BarriVell, dins del recinte de l’antiga muralla, la comunitat inaugurés en un espaimolt digne, ben restaurat i agençat, la Casa de la Solidaritat, un menjador perals pobres, els sensesostre, els ancians i els refugiats. Al mateix carrer, lacomunitat regeix una residència per a persones soles, amb la dignitat d’un habitatgecontemporani i deixant visibles els elements arqueològics.
El 2017, a la parròquia de Santa Anna de Barcelona,l’Hospital de Campanya, es va posar en escena la magnífica obra Ordo Virtutum(Ordre de les Virtuts) d’Hildegarda de Bingen, un drama espiritual cantat delsegle XII que tracta un argument sempre actual: el debat d’una ànima entre elbé (encarnat per les Virtuts, encapçalades per la seva reina, la Humilitat) iel mal (el Diable). El rector, Mn. Peio Sánchez, va declarar que durant larepresentació, a la capella del costat del presbiteri, les persones acollides,vulnerables, escoltaven atentament aquesta representació no fàcil i,aparentment per a experts, en un silenci religiós.
I és que els més pobres tenen també dret a la bellesa,a l’art, a la bona música. Kierkegaard deia que «la bellesa salvarà el món». Iel papa Francesc afirma: «La bellesa sana. Sanar i salvar són termes moltpropers que sovint s’identifiquen i aquestes iniciatives, que contemplen la personacom un tot, ho certifiquen.»
