A l’Oriol Jara, guionista, escriptor i productor catòlic, el vam entrevistar fa un any a Catalunya Cristiana. Ens el vam trobar amb unes ganes immenses d’explicar la seva vivència de fe i com havia transformat la seva vida i perspectives. Aquell mateix estiu va fer una secció setmanal: Per què soc cristià? I ara ha fet un pas més amb Deu raons per creure en Déu, el primer llibre del nou projecte d’Editorial Albada, i que ja va per la tercera edició.
Quina és la importància de la pràctica de la fe perquè la trobada personal amb Jesús, amb Déu, realment es vagi obrint pas?
Es prega i es creu amb el cos, no només amb el cap, i per tant, el fet d’anar a missa, de practicar la religió físicament, de llegir la Bíblia, t’acaba portant de manera orgànica a experimentar la coherència de la fe. En aquest sentit, hi ha un aspecte molt revolucionari de la pràctica religiosa avui dia que és el fet d’agenollar-se. Agenollar-se està fora dels paràmetres mentals de qualsevol persona occidental. Ens sembla un gest pràcticament indigne, perquè ens veiem a nosaltres mateixos com a déus absoluts que no s’han d’agenollar davant de ningú. Agenollar-se per pregar et col·loca en la situació mental que requereix estimar Déu.
Agenollar-se és contracultural, com també la humilitat i l’obediència. Quins altres elements de la proposta cristiana xoquen amb els valors que imperen avui dia?
N’hi ha un que per a mi és molt important, i que és perfectament contracultural i radicalment contrari a l’actual societat occidental, que és pensar primer en els altres. Hi ha molta gent —jo també ho he viscut— que se sent com la protagonista d’una pel·lícula, en què els altres són els secundaris. No és cap crítica, sinó que és una sensació molt humana. Hi ha un moment a la meva vida que sento la certesa dins del cor que soc el secundari de la vida d’altres, és a dir, que jo no visc la vida en primera persona, sinó que Déu m’hi ha posat per als altres, perquè en sigui un actor secundari. En anglès se’n diu supporting role, que és exactament això, un paper d’ajuda. La fe m’ha canviat la perspectiva vital.
De quina manera la fe t’ha modificat prioritats i comportaments personals? Com ho trasllades a l’àmbit familiar, com a marit i pare de quatre fills?
A nivell professional i social, tot es torna més relatiu. El que abans era rellevant, important, de vegades dramàtic, canvia radicalment. Com que enfoques la vida en relació amb Déu, el que pensi la gent de tu perd importància, cosa que et permet viure més tranquil el dia a dia. També deixes d’admirar la gent per qüestions econòmiques, socials i professionals, mentre que admires les persones que es desviuen pels altres. Finalment, es tracta de fer Regne de Déu també en l’àmbit domèstic i familiar, amb la dona i els fills.
Què descobreixes a la Bíblia que t’apassiona tant? Com actua la Bíblia en el teu dia a dia?
Si la gent llegís habitualment la Bíblia hi trobaria respostes essencials per a la vida quotidiana. És un llibre de moltíssima actualitat, que s’ha de llegir regularment i cada dia, i amb atenció. Us recomano que, en moments de dificultat, en llegiu versets solts. Déu sempre permetrà que n’hi hagi un que et parli directament, és infal·lible, perquè és un llibre fet per a tu. La Bíblia és un llibre d’instruccions per al dia a dia i per portar felicitat als altres. Es demostra que és d’inspiració divina perquè diu coses que és impossible que siguin humanes. Té una comprensió radical de com és la persona. És una revelació progressiva de Déu perquè aprenguem a viure de la millor manera possible per nosaltres i pels altres.
Què t’agradaria que operés en les persones que el llegeixin?
Primer, vull donar algunes eines a la gent que és creient, que ha nascut en un ambient cristià i que no ha hagut d’explicar-se mai ni d’explicar per què la Bíblia és veritat. En aquest sentit, el llibre intenta donar arguments purament racionals per explicar que la Bíblia és veritat històricament i científicament. En segon lloc, també em trobo gent que compra el llibre per regalar-lo a familiars, amics i coneguts que tenen un impuls de fe, de preguntar-se si Déu existeix, però que no han acabat de fer el pas a la pràctica religiosa, precisament per això, perquè pensen que no és raonable. Per tant, una de les intencions del llibre és que aquesta gent que es troba en un terreny intermedi senti curiositat per continuar aprofundint la fe.
