S’entén per caritat totes aquelles accions que, de manera desinteressada, fem per ajudar el proïsme. A causa de l’esclat dels recents conflictes armats, molta gent s’ha abocat a socórrer aquelles persones que lluny d’aquí pateixen els efectes d’una guerra, enviant tota mena d’ajuda o, fins i tot, desplaçant-se personalment fins al mateix marge del conflicte per solidaritzar-se amb les víctimes. De ben segur que és sempre benvinguda i agraïda l’ajuda per aquells que pateixen els estralls de les hostilitats de tots dos bàndols.

Però, a vegades, sembla que només som solidaris quan es tracta d’ajudar col·lectius que són víctimes de la pobresa, de les guerres o de la indignitat dels seus governants, quan viuen lluny de casa o quan els mitjans en fan difusió. Està molt bé ser sensibles i auxiliar les persones més desvalgudes i necessitades per lluny que es trobin.

“Caritat és també cuidar de nosaltres mateixos”

FRANC RIGOL (coachsellor)

Caritat, però, és també cuidar de nosaltres mateixos, dels nostres familiars, amics, veïns, companys de feina, de la gent del barri, del poble, ciutat o comunitat, més enllà del focus i de l’oportunisme d’alguns mitjans. Quantes persones hi ha oblidades en residències o a casa, malaltes, o que viuen soles, sense ni tan sols ningú que els digui bon dia veient com es consumeixen en la senectut més amarga. O encara més propers com el germà, el cunyat, l’exparella, un fill o una mare que necessiten el nostre escalf, la nostra comprensió o només unes paraules que els empenyin a tirar endavant.

Potser més que de caritat les persones també tenim necessitat de la compassió, perquè la compassió és amor en acció. La compassió és veure’s un mateix en l’altre. No és llàstima, la compassió és un sentiment d’afecte, de respecte i empatia i, sobretot, de proximitat. No podem arreglar la vida de tothom, però cultivar la compassió sí que ens permet fer la vida més fàcil a aquells que tenim més a prop. Ja ho deia la mare Teresa de Calcuta: “No hi ha grans actes, sinó petits actes fets amb un gran amor.” Sí, tot comença aquí, en un mateix.