La cartoixa de Santa Mariade Montalegre, a Tiana, celebra enguany el sisè centenari de la seva fundació(1415-2015). La seva importància és molt remarcable, no únicament des del puntde vista arquitectònic i artístic, sinó sobretot perquè és l’única Cartoixa aCatalunya, i una de les tres d’arreu d’Espanya, on perviu la vida religiosa. LaCartoixa de Tiana depèn de la Gran Chartreuse, als Alps francesos.
Pere de Manuel, membre del’Associació d’Amics de la Cartoixa de Montalegre, referma aquesta doblevessant de la Cartoixa de Tiana. D’una banda, «podríem parlar de la importànciai singularitat arquitectònica i artística de la cartoixa, un dels gransconjunts monàstics del gòtic a Catalunya, també del ric llegat culturaltransmès durant aquests sis segles fruit del treball intel·lectual, de la laboriositati del carisma dels monjos». De l’altra, el més remarcable és que «malgrat lesvicissituds històriques i els canvis en la societat, la importància deMontalegre rau en el fet que continua existint una comunitat que dóna testimonide caritat fraterna vers el món i de fe profunda en Déu».
És en el marc del sisècentenari que se celebra el XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa alSeminari Conciliar de Barcelona (carrer Diputació, 231). Durant 4 dies, del 29d’octubre a l’1 de novembre, especialistes i coneixedors de l’orde cartoixà abordarandiferents vessants d’aquesta realitat de vida monàstica tan antiga i alhora tandesconeguda, si bé darrerament s’ha portat a la gran pantalla en pel·lículescom El gran silencio, de PhilipGröning, rodada a la Gran Chartreuse.
Gran desconeguda
«Si el comparem amb altresordes religiosos el cartoixà no està gaire estudiat», referma Pere de Manuel.«Es pot dir que la cartoixa de Montalegre és una gran desconeguda i que elcongrés és una bona ocasió per tal de donar a conèixer la seva vida, història,espiritualitat i carisma des de la pluridisciplinarietat dels especialistes quehi intervindran», afegeix.
Així, seran tractades lesdiferents etapes de la història, l’arquitectura amb la singularitat de lesseves voltes d’aresta, l’alimentació, la música, la conservació del seupatrimoni cultural, etc.
Es parlarà tambéd’Escaladei, la primera cartoixa de la península Ibèrica, i de les de Terrassai Sant Pol de Mar, les quals, mitjançant la unió de les seves comunitats, vandonar lloc a Montalegre. Un dels plats forts del congrés és la visita comentadaa Montalegre i Escaladei i, per tant, permetrà conèixer la realitat d’unacartoixa habitada i d’una de restaurada per a la visita pública.
«Fidels a la tradició devida eremítica, el caminar diari pel desert, característic de la Cartoixa, fa delmonjo una persona senzilla, lliure i pobra que li permet prendre distància deles coses per centrar-se en Déu», explica Pere de Manuel referint-se així alcarisma d’aquest orde fundat per sant Bru. «Sens dubte tot això pot xocar enuna època com la nostra, convençuda que la felicitat consisteix a satisfertotes les apetències i capricis.» I insisteix: «La renúncia alegre del cartoixàconsisteix a escollir, no el que agrada als sentits, sinó els valos transcendents,perquè sap per experiència que la felicitat no ve de fora, de les coses, sinóque surt de dins, per això, les seves vides, plenes de pau i lliures enl’esperit, poden ser per al món un testimoni mut que Déu no és una idea freda illunyana sinó una cosa viva i palpitant, capaç d’omplir d’esperança i felicitatel cor de l’home.»
Per a més informació sobreel congrés: www.tiana.cat / 933 955 011 / cultura@tiana.cat
