Amb la mort de Núria Gispert Feliu (1936-2020), desapareixuna catalana forta i afable, que va saber harmonitzar el seu compromís cívic,polític i social amb la seva pertinença a l’Església. Als 14 anys ja feiavoluntariat en una escola del barri de Can Tunis on ajudava les religioses queatenien fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies trencades.Després de 60 anys, continuava el seu voluntariat a Braval: «El camí del voluntariatel porta allà on hi ha una persona que sofreix, el mou la solidaritat, queajuda a la justícia però no la constitueix. La justícia és imperfecta i ha deser compensada amb sentiments d’ajuda, d’amistat, de col·laboració.»

Essent regidora de Promoció i Relacions Cíviques del’Ajuntament de Barcelona (1979-1995), sostenia que per assolir l’educaciócívica calia «realitzar un esforç des de tots els àmbits de la societat:família, escola i administració. L’exemple pot ser el millor mitjà per transmetreaquestes normes de convivència» i afirmava que «allò important és ensenyar aser feliç».

El 1995, el cardenal Ricard Maria Carles —de qui fouconsellera propera— la va escollir per participar en les sessions del ConciliProvincial Tarraconense. Després fou directora de Càritas diocesana deBarcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al2004.

El juliol passat, arran de les declaracions del presidentQuim Torra i Carles Puigdemont sobre el cardenal Omella, la Núria escrivia:«Vaig tenir la sort de conèixer-lo fa molts anys en les responsabilitats quevaig ocupar a Càritas, i la realitat és que ha defensat tota la seva vida, iespecialment avui dia amb la crisi social i econòmica derivada del coronavirus,la Constitució i els drets humans. Omella, ja des de molt jove, va fer unaopció ferma en la defensa dels més febles i de les llars més desfavorides.

La concòrdia, el diàleg, l’acord, o la recerca del benestarde la societat han estat valors que han guiat i guien la seva acció. Calremarcar —deia— que Omella no només ha exercit d’arquebisbe de Barcelona, sinóque ha actuat i actua com una persona integradora que no distingeix depenent deles creences i conviccions religioses.»

Col·laboradora fidel de Catalunya Cristiana amb articlesd’opinió, i de Ràdio Estel en les tertúlies durant anys, va estar compromesatambé amb les fundacions Trinijove, Pere Tarrés, Olof Palme i Vicenciana.

Fins als darrers dies, Núria Gispert va estaracompanyada espiritualment per un mossèn amic de la família. Preguem perquè elspobres que tota la vida ha acollit i acompanyat la rebin a les estanceseternes.