Aquesta setmana s’ha conegut la dolorosa mort, a causa del fred, de dues persones que vivien als carrers a Barcelona. Una, de 42 anys, trobada sense vida al barri de la Sagrada Família, i un altre sense sostre, de 64 anys, a l’Eixample. No és la primera vegada que succeeix una tragèdia com aquesta en els dies més freds de l’any i és inacceptable que es repeteixi.
En realitat, la veritable emergència no és el fred —àmpliament previsible al bell mig de l’hivern, sinó l’aïllament i la indiferència. La Comunitat de Sant’Egidio demana que les institucions siguin més sensibles i allarguin la seva xarxa de protecció social per a les persones sense sostre. L’activació de l’operació fred durant l’hivern no pot dependre que s’arribi a una temperatura de 0ºC i s’han de tenir a disposició nous centres de baixa exigència per a l’acollida d’aquestes persones.
No es pot dilatar més l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme. D’altra banda, estem convençuts que tothom pot ajudar; es pot donar un cop de mà a qui, per les dificultats de la vida, s’ha trobat vivint al carrer. Diem no a la indiferència i convidem tothom a una solidaritat que protegeixi la vida dels sense sostre i faci més humanes les nostres ciutats.
Sant’Egidio ha recordat aquestes dues persones sense sostre, juntament amb d’altres amics del carrer, que ens han deixat els darrers anys. Desenes de sense sostre, amb els seus amics i voluntaris, s’han trobat el diumenge 5 de febrer a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, en un clima de gran commoció per fer la memòria del Rafael i l’Antonio i de tots els que moren a causa de la duresa de la vida al carrer. El Rafael va morir el 30 de desembre del 1996 i l’Antonio, l’endemà, tots dos a causa del fred en una de les nits més gèlides de l’any a Barcelona. Tenien 45 i 60 anys. Des de llavors, Sant’Egidio recorda cada any tots els “amics del carrer” que ens han deixat.
“Aquesta memòria és una gran festa de l’amistat”
MN. ARMAND PUIG (rector de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor)
Durant la celebració d’enguany, Mn. Armand Puig ha recordat que “aquesta memòria és una gran festa de l’amistat”. I ha afegit: “S’ofereix una amistat fidel que no deixa sol mai ningú, creant una bonica i particular amistat entre qui serveix i qui és servit.” S’ha recordat el nom de totes les persones que han perdut la vida per la duresa del carrer, començant per la Modesta, el Rafael i l’Antonio, i s’han encès per cadascun una candela. Després s’ha ofert un dinar a tots els participants com a signe de solidaritat.
La memòria de les persones que viuen al carrer va començar a Roma a la basílica de Santa Maria in Trastevere en memòria de la Modesta. El 31 de gener del 1983 Modesta Valentí va morir davant de l’Estació de Termini de Roma, després d’hores d’agonia. Com que anava bruta, l’ambulància va refusar portar-la a un hospital. Des de fa quaranta anys, la Comunitat de Sant’Egidio recorda la Modesta, morta per la manca d’acollida, i de la qual ha nascut un gran moviment de solidaritat per a les persones sense sostre.
