Un teixit quan es trenca sempre ho fa per la part més feble. Les conseqüències econòmiques i socials del Covid-19 seran —ja estan sent— encara més greus i doloroses als països més pobres, o que viuen en guerra. Aquest és el tema que posem en Primer Pla en el número d’aquesta setmana. En ell, Ricardo Loy, secretari general de Mans Unides, afirma que l’«ordre mundial hasucumbit en unes poques setmanes, l’economia s’ha esfondrat i aquesta pandèmia ha posat en relleu que més que poderosos som vulnerables». En aquest sentit, és encomiable la tasca que estan realitzant entitats solidàries com Mans Unides, Càritas Internacional, Missions Salesianes i tantes congregacions religioses. Però al costat d’aquest treball a peu de «trinxera», d’actuació immediata, no hem d’oblidar la feina que també fan els constructors del pensament per preparar-nos a viure aquest nou moment històric.
Així, el filòsof i sociòleg francès Edgar Morin, en un article que ha estat molt divulgat a les xarxes socials, aposta per una nova via político-ecològica-social guiada per un humanisme regenerat. Segons ell, aquesta via multiplicaria les veritables reformes, que són «reformes de civilització, de societat, lligades a reformes de vida». L’ancià Morin, que als seus 98 anys roman actiu i que el juny passat fou rebut en audiència per Francesc, explica que aquest nova via associaria temes contradictoris: «globalització» (per a tot allò concernent a la cooperació) i «desglobalització» (per establir una autonomia de producció d’aliments sans i salvar els territoris de la seva conversió en deserts); «creixement» de l’economia de les necessitats essencials, d’allò que és durable, de l’agricultura de l’hort o bio) i «decreixement» (de l’economia d’allò que és frívol, de l’il·lusori, del rebutjable).
En aquest mes de maig, tradicionalment dedicat a Maria, el papa Francesc ens convida especialment al res del Rosari en família i en una de les pregàries que proposa suplica: «Oh Verge Maria, gireu envers nosaltres els vostres ulls misericordiosos en aquesta pandèmia del coronavirus i consoleu els qui es troben confosos i ploren per la pèrdua d’éssers estimats, a vegades enterrats d’una manera que fereix l’ànima.» A Ella ens encomanem, plens d’esperança, tot pregant que Déu amb la seva infinita misericòrdia aculli els qui ens han precedit i d’una manera especial els qui moren als països més vulnerables.
