A l’octubre es compleix el primer any de la publicació de lacarta encíclica Fratelli tutti, on el papa Francesc proposa la cultura del’encontre com a comú denominador per a l’entesa entre diferents. Sortir cap al’altre, cap a la necessitat del proïsme, és una de les maneres que tenim detrobar Crist (cf. Mt 25). Si tots hem estat creats a imatge i semblança de Déu,podem entreveure Crist en la vida i circumstàncies de l’altre. Per tant, la raóper acollir l’altre té una motivació teològica, ja que la carn del proïsme ésel lloc privilegiat on el Senyor es fa present.
Francesc proposa un mètode que és vàlid per a tota mena detrobades i situacions. Tothom pot reconèixer que la presència de l’altre és undesafiament a la meva llibertat. L’altre no em deixa indiferent i requereix demi una resposta, una presa de decisions, una postura d’acollida o de rebuig.Com defensa el pensament personalista, l’altre se m’imposa i no puc fer veureque no hi és. Qualsevol altre element de la realitat no genera en nosaltresl’atenció i la tensió que suposa deixar-se interpel·lar pel rostre humà de quitinc davant.
El P. Jean Jacques Pérennès, director de l’Escola Bíblica iArqueològica Francesa de Jerusalem, té una gran experiència en territoris onconviuen cristians, musulmans i jueus. Si bé el diàleg en àmbit teològic no éssenzill i requereix temps i comprensió mútua, la vida diària i el fet de tenirfe són llocs de trobada fàcilment reconeixibles per totes les parts. En latradició cristiana tenim les figures de sant Francesc d’Assís i de Carles deFoucauld (que serà canonitzat en breu). Aquests dos sants ens ajuden acomprendre que el diàleg requereix temps i que no hem de posar-hi terminis.Tampoc no es pot avançar en el diàleg diluint la pròpia identitat, sinó que caltenir molt clara la postura de l’altre perquè hi hagi una veritable trobada,sense adulterar la nostra fe ni la dels que tenim davant.
Potser és un bon moment per treure la pols al’encíclica Evangelii nuntiandi, de sant Pau VI, on se’ns parla sobre comcomunicar l’Evangeli tenint en compte la realitat que viu l’altre. Sortir a l’encontrede l’altre significa reconèixer-lo com a germà per poder fer-lo partícip de lasalvació de Jesucrist. La fraternitat, per ella mateixa, és insuficient.Necessitem que el Pare de tots ens rescati amb l’anunci de la seva Paraula fetacarn.
