El recent pronunciament de 18 relators especials de les Nacions Unides sobre la persecució de les dones bahá’ís a l’Iran és més que una denúncia: és una declaració urgent que els drets fonamentals d’una minoria estan sent violats de manera sistemàtica. Aquesta carta, que acusa directament la República Islàmica d’un increment alarmant en els atacs contra aquestes dones, revela una crua realitat: a l’Iran, ser dona i bahá’í és viure una doble opressió que va molt més enllà del que una societat justa pot tolerar.

Les dones bahá’ís, integrants de la minoria religiosa més perseguida de l’Iran, pateixen discriminació i violència des de fa dècades. No obstant això, des de les revoltes del 2022, la persecució ha escalat a nivells que desafien qualsevol principi de justícia o humanitat. Aquestes dones s’enfronten a detencions arbitràries, confiscació dels béns, assetjament i amenaces constants. A més, la repressió les margina d’oportunitats d’educació i ocupació, exposant-les a un aïllament social i econòmic devastador.

Un exemple recent d’aquesta repressió el mostra la condemna a 10 dones bahá’ís a Isfahan a un total de 90 anys de presó. Aquesta sentència, injusta i cruel, no només les priva de llibertat, sinó que les separa de les seves famílies. El preu de la seva fe és que els seus fills creixeran sense les seves mares, els seus esposos sense les seves companyes, i les seves comunitats sense els seus líders. La persecució no només ataca la seva llibertat de religió, és una estratègia de silenciament que busca intimidar i sotmetre tota la comunitat bahá’í.

La comunitat internacional, representada en aquest cas pels 18 experts de l’ONU, ha deixat clar que la persecució contra els bahá’ís ha de cessar. Aquestes figures, cadascuna especialista en drets humans, reclamen que les dones bahá’ís siguin alliberades immediatament i que s’estableixin mecanismes per sancionar els responsables d’aquests abusos.

La pressió internacional ha aconseguit canvis abans, i pot aconseguir-ne de nou. És el moment que els governs, les organitzacions i els ciutadans del món actuïn en defensa dels drets humans fonamentals. La persecució de les dones bahá’ís a l’Iran és un afront a la dignitat humana, i el silenci només afavoreix aquells que busquen oprimir-les.