L’Església està de dol. Déu ha cridat Joseph Ratzinger, el papa Benet, després d’una vida llarga i fecunda: un dels pontífexs més ancians de la història. La seva inesperada renúncia, el febrer del 2013, fou doblement heroica: no sols va renunciar al pontificat, amb tot el que aquesta decisió representava, sinó que va renunciar també a tornar a la seva Baviera nadiua, cosa que hauria estat comprensible, però que podria haver donat pas a una mena de cisma entre els devots d’un i altre pontífex.
Hem pogut tenir un bell exemple de comunió, que reflecteix la pel·lícula Los dos papas. S’han vist sovint i fins i tot quan Francesc estava millor, se n’anaven a passejar junts pels jardins vaticans. «Me voy a ver al abuelo», deia Bergoglio amb humor. De vegades passejaren amb l’utilitari blanc que un capellà italià va regalar al papa Francesc, que anava al volant, amb Benet de copilot.
“La vigília de Nadal del 2009 va llançar la idea de l’Atri dels Gentils”
MN. JAUME AYMAR I RAGOLTA
(Membre del Patronat de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel)
Josep Ratzinger ha estat un dels grans teòlegs —crec que el més gran— del segle XX. Quan la vigília de Nadal del 2009 va llançar la idea de l’Atri dels Gentils, va dir immediatament quina era la seva finalitat: mantenir desperta la recerca de Déu entre agnòstics i ateus com a primer pas cap a la seva evangelització. És a dir, un preludi del que el seu successor, el papa Francesc, ha anomenat repetidament «Església en sortida».
El mateix Benet havia donat exemples de diàleg amb grans intel·lectuals, com el que va sostenir amb el filòsof Jürgen Habermas a l’Acadèmia Catòlica de Munic sobre els fonaments morals prepolítics de l’Estat liberal, des de les fonts de la raó i de la fe. La diversitat de les posicions de l’un i l’altre respecte a les arrels de la legitimitat de l’Estat democràtic semblava que posava en relleu l’oposició entre revelació i raó, però també hi va haver coincidències entre tots dos, com la necessitat de controlar els perills que tant les religions com la raó suposen per als drets de l’home.
Però el Papa emèrit no parlava solament amb intel·lectuals. Una vegada, una nena vietnamita li va preguntar com s’imaginava el Cel i el Papa, amb gran tendresa, li va explicar que se l’imaginava com l’experiència viscuda d’infant els diumenges a la tarda quan era tan feliç passejant amb la seva família, anant a missa i compartint la taula.
Quan el 2020 Benet XVI va venir a Barcelona a beneir la Sagrada Família, li devia semblar que entrava en aquella Jerusalem celestial que Gaudí havia somniat i que era al bell mig de la Jerusalem terrenal.
Papa Benet, gràcies per tant! La teva doble renúncia ha estat fecunda, que ja contemplis aquella Veritat que fou el nord de la teva vida.
