La dona és protagonista en aquest número de CatalunyaCristiana. Llevat dels col·laboradors habituals, tots els altres són dones. Elsetmanari reflecteix una evidència fàcilment constatable: la presènciamajoritària de la dona en l’Església. Molts ens planyem que aquesta majorpresència, que no és d’ara, no hagi tingut una correspondència proporcional ambels llocs de responsabilitat eclesial que se’ls confia. Aquesta és unatendència que va canviant lentament però que encara ha de vèncer moltesinèrcies.
Pau VI va declarar doctores de l’Església les primeresdones: Teresa de Jesús i Caterina de Siena (1970). Joan Pau II hi afegí Teresade Lisieux (1997), i Benet XVI Hildegarda de Bingen (2012). Aquell mateix any,sota el pontificat del papa Ratzinger, L’Osservatore Romano va llançar unsuplement: Donne, Chiesa, Mondo (dona, església, món) que continua enl’actualitat i que ha tractat temes tan interessants com Dona i ciència, Elpoder simbòlic del cos de la dona, La dona i l’islam, Ortodoxes, protestants, etc.El dirigeix Lucetta Scaraffia, professora d’Història contemporània a laUniversitat La Sapienza de Roma, que s’ha ocupat especialment de la història deles dones i la història religiosa, amb una especial atenció a les peculiaritatsde la religiositat femenina. Scaraffia ha explicat que el papa Francesc sapparlar a les dones, no les tem, les mira als ulls i les escolta. Francesc vafelicitar personalment Lucetta pels temes de fons que aborda en aquestsuplement. Cada mes el publica en castellà Vida Nueva. Carme Munté, cap deredacció del nostre setmanari, recull les opinions de Scaraffia en aquestnúmero.
La bibliografia recent sobre les dones i l’Evangeli ésabundant. Destaquem la recent obra d’Enzo Bianchi: Jesús y las mujeres: unainsólita visión del mundo femenino a través de las palabras de Jesús. Bianchiés assagista, monjo laic, prior de la comunitat de Bose que compta amb prop denoranta membres entre germans i germanes de sis nacionalitats. Subratllem tambéel llibre Una Iglesia con rostro de mujer, de Dolores Jara, carmelitamissionera que, resseguint les petjades del beat Francesc Palau, mostra un nourostre femení de l’Església, fresc i atractiu: la dona amb la seva corporeïtatesdevé un lloc privilegiat per expressar el misteri de l’Església comunió.
També entre nosaltres les dones van assumintresponsabilitats eclesials a les cúries diocesanes, en delegacions, enmoviments i al capdavant de parròquies sense preveres, però cal encara unaconversió a totes les instàncies. Un altre motiu de reflexió quaresmal.
