Aquest any 2023 se celebren els 800 anys de l’aprovació de la Regla anomenada Butllada, segona Regla i text definitiu de la Regla dels Germans Menors, que va ser confirmada, mitjançant la butlla Solet annuere, pel papa Honori III el 29 de novembre del 1223. Anteriorment, sant Francesc havia redactat el primer text de la Regla, que havia estat presentada al papa Innocenci III i que aquest havia aprovat de paraula, és a dir, sense butlla, cap al 1209/10.
La butlla Solet annuere diu així: “Honori, bisbe, servent dels servents de Déu, als fills estimats germà Francesc i altres germans de l’Orde de Germans Menors: salut i benedicció apostòlica. Sol accedir la Seu Apostòlica als vots pietosos i sol acollir de bon grat els honestos desitjos dels qui li supliquen. Per la qual cosa, estimats fills en el Senyor, atenent els vostres pietosos precs, amb l’autoritat apostòlica us confirmem la regla del vostre Orde, aprovada pel papa Innocenci, de feliç memòria, nostre predecessor, inserida en les presents, i amb la protecció d’aquest escrit la corroborem. I així sigui.”
En el capítol III d’aquesta Regla Butllada, que es titula: De l’ofici diví i el dejuni, i com els germans han d’anar pel món, explicita Francesc: “Que els frares resin l’ofici diví d’acord amb l’ordenació de la santa Església Romana, excepte el salteri, per la qual cosa poden tenir breviaris. I que els laics diguin vint-i-quatre Parenostres per matines; per laudes, cinc; per prima, tèrcia, sexta i nona, per cadascuna d’aquestes hores, set; per vespres, dotze; per completes, set; i preguin pels difunts. I dejunin des de la festa de Tots Sants fins al Nadal del Senyor. Però la santa Quaresma que comença en l’Epifania i dura quaranta dies continus, la qual el Senyor va consagrar amb el seu sant dejuni, els que voluntàriament la dejunen, beneïts siguin del Senyor, i els que no ho vulguin, que no hi siguin obligats. Però dejunin l’altra, fins a la Resurrecció del Senyor.”
Del P. José Antonio Guerra, tenim aquesta apreciació: “Tal vegada l’únic llibre que Francesc tenia per al seu ús era el breviari, que comprenia també un evangeliari. Va ser, sens dubte, el millor llibre de text per conèixer Crist pobre i crucificat, com gustava resumir el misteri de Crist. Molts textos de la Bíblia els coneixia a través d’aquest volum per ell tan estimat. Molts textos els va llegir i rellegir, al compàs de l’any litúrgic i en el retorn successiu dels dies, al seu breviari.”
