José María Zavala, juntament amb el seu fill Borja Zavala, han dirigit la pel·lícula El latido del cielo, que s’estrenarà als cinemes del nostre país el proper 17 de novembre. Es tracta de la sisena pel·lícula documental codirigida per pare i fill, que s’han especialitzat en la temàtica espiritual i amb valors. 

El nou film, que arriba després del gran èxit de El Cielo no puede esperar (la van veure més de 200.000 persones arreu del món), tracta la vida del beat italià Carlo Acutis, mort el 2006 quan només tenia 15 anys. La pel·lícula narra els miracles eucarístics que ell mateix va investigar, i que van tenir lloc en un gran nombre de països, a través de testimonis com el pare del mateix Carlo, que parla per primera vegada en una pel·lícula, o el rector que el confessava, postulador del procés de beatificació, entre d’altres.

Com han explicat els directors, el film ensenya material inèdit de Carlo Acutis, amb la seva veu original, i mostra fragments en animació sobre els miracles eucarístics, així com també exposa recreacions de ficció sobre la vida del protagonista. 

El beat Carlo Acutis

Aquest jove italià és reconegut arreu del món per ser un “apòstol de l’Eucaristia”, ja que va dedicar la major part de la seva vida a investigar els miracles eucarístics arreu del món. Ho va fer a través de les xarxes socials, ja que l’obra que explica tots aquests miracles es pot descarregar a la seva pàgina web www.miracolieucaristici.org. La seva mare, com explica al documental, va quedar fascinada al veure “un nen tan jove passar hores i hores treballant amb l’ordinador, quan tots els nens jugaven a videojocs”. I és que Acutis volia que tothom pogués estimar Déu i que la gent comprengués que “l’Eucaristia és el més increïble que hi ha al món”. Per completar la seva obra, va demanar als seus pares que l’acompanyessin en un viatge per tot Itàlia i part d’Europa, per tal de recollir material fotogràfic. 

El jove va morir després de ser diagnosticat amb leucèmia de tipus M3. Al seu funeral hi van assistir un gran nombre de persones de diferents procedències, ja que Carlo, d’amagat dels seus pares, havia ajudat moltes persones en situació de sense sostre i a immigrants, amb els quals compartia els seus aliments.