Enmig de la joia de la Pasqua celebrem en una mateixa setmana els dos patrons espirituals de Catalunya. D’una banda, Sant Jordi, soldat romà de l’Orient que es va convertir al cristianisme i que va morir màrtir en les persecucions del segle III. De l’altra, la Mare de Déu de Montserrat, declarada patrona del Principat de Catalunya l’any 1881 pel papa Lleó XIII.
Sant Jordi és també a casa nostra la festa del llibre i de la rosa, i per això en aquest número recordem la ploma d’un personatge il·lustre que uneix fe i literatura: Francesc Vicent Garcia Ferrandis, el capellà que el 9 de gener del 1607, quan tenia 27 anys, prenia possessió com a Rector de Vallfogona. Durant els seus setze anys com un veí més de Vallfogona va escriure la major part de la seva obra. Entre misses i sermons, va anar fent de la vida poesia, forjant així un treball intel·lectual que l’ha portat a ser considerat el primer i gran poeta català del Barroc. Amb motiu dels 400 anys de la seva mort, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’Any Rector de Vallfogona.
En aquest número també ens fem ressò del pelegrinatge a Roma del 6 al 9 d’octubre que organitza la Confraria de Montserrat amb motiu dels seus 800 anys d’història. Com expressa el P. Joan M. Mayol, rector del santuari de Montserrat, “hem volgut tornar a Roma per renovar un vincle que ha conformat la nostra història”. El pelegrinatge tindrà un caràcter cultural molt important i, en aquest sentit, cal destacar l’estrena d’una sardana per la pau composta per Mons. Valentí Miserachs i que representarà l’Obra del Ballet Popular.
Veiem, doncs, com la cultura catalana té unes fondes arrels cristianes que hem de reivindicar com un llegat privilegiat. Un llegat, però, que també ha de ser fonament del present i el futur que volem construir entre tots.
Com recorda l’arquebisbe Joan Planellas en la seva carta dominical, Catalunya, “sense vincles jurídics, sense codis de dret públic, sense constitucions que la protegissin, ha hagut de viure a sol i serena molts segles. D’on ha tret la força per no desintegrar-se? Doncs d’una afecció social, d’una voluntat fraternal, d’un amor. Els catalans s’han sentit germans. I la història ens diu que la fe cristiana els ha ajudat a sentir-se’n”.
Molt bona festa de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat, patrons espirituals i llavors de cultura.
PS. Des de Catalunya Cristiana ens unim a les diferents rogatives i pregàries per demanar el do de la pluja. Com expressa el cardenal Joan Josep Omella en una carta a totes les comunitats cristianes de l’arxidiòcesi de Barcelona, que “el Senyor ens ofereixi l’aigua tan desitjada per als camps, per als pobles i per a les ciutats”.
