El diaca Aureli Ortín va fer divendres 9 de juny la defensa de la seva tesi doctoral: Aproximació al pensament filosòfic de Joseph Ratzinger a la seu de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Aureli Ortín, casat des del 1969 amb Montserrat Martínez, va ser ordenat diaca el 18 d’octubre del 1981. És llicenciat en Filosofia i en Teologia, i va ser professor de Secundària a l’escola Santa Anna de Barcelona.
Durant 23 anys, va ser vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i també, fins al 2016, director del Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya. A més, va participar en el Concili Provincial Tarraconense el 1995. Quan falten pocs mesos perquè a l’agost faci 80 anys, continua ben actiu. Està adscrit a dues parròquies de Barcelona, Santa Maria de Sants i Sant Medir, alhora que col·labora a la Secretaria Particular del cardenal Joan Josep Omella.
Joseph Ratzinger, el papa Benet XVI entre els anys 2005 i 2013, sempre ha estat molt conegut com a gran teòleg del nostre temps. Vostè, però, basa la seva tesi en el seu pensament filosòfic. Què hi ha en aquest camp?
El mateix Ratzinger el que fa és buscar de fonamentar també des de la filosofia la seva aportació teològica. En aquest sentit, encara que tracta la filosofia de manera derivada, des dels inicis de la seva feina com a professor va tractar també el tema de la relació entre fe i raó. Hi ha una lliçó que va fer l’any 1959 sobre El Déu de la fe i el Déu dels filòsofs. Després, quan deu anys més tard, fa aquelles conferències que esdevindran el llibre Introducció al cristianisme, treballa filosòficament també la qüestió de Déu, com a fonament del que després es viurà des de la fe cristiana.
Quina relació hi ha entre la fe i la raó en el pensament del papa Benet XVI?
Hi ha una frase molt bonica de Ratzinger que diu que «la fe cristiana no ens dispensa de pensar». Per tant, simultàniament es pot fer una feina d’aprofundiment racional sobre la fe, que és la teologia, i alhora buscar els fonaments que hi ha en aquesta teologia. El que Ratzinger vol dir és que la fe cristiana és una fe raonable, no racional en el sentit que hi puguem arribar per la raó, sinó en el sentit que allò que proposa és raonable. Ell se sent agafat plenament per la veritat que li ve de la fe. Des d’aquesta experiència, mira també com des de la filosofia es treballa per arribar a la veritat. És aquesta feina conjunta la que mira d’anar treballant en la seva obra.
Quins són els referents filosòfics de Ratzinger?
El que estima sobretot és el pensament de sant Agustí i sant Bonaventura. Reconeix la gran aportació de sant Tomàs d’Aquino, però veu més viu sant Agustí. Té una immensa cultura i en les diverses obres van sorgint aportacions de tipus filosòfic i d’autors filosòfics.
La teologia de Joseph Ratzinger parteix de Déu com a centre i de la veritat de Crist com a horitzó de recerca. Què aporta el pensament filosòfic del gran teòleg en aquesta línia?
Veure que allò amb què arribem mitjançant la raó no contradiu sinó que aferma encara més el que podem viure de la fe, que és una gràcia rebuda. A la fe, hi arribem perquè se’ns dona, i l’acceptem, i aleshores l’hem d’aprofundir també des de la raó. Poc abans de morir, va dir «Jo no espero un final sinó un encontre». En la vida de Ratzinger es realitza allò que va treballar des del punt de vista del pensament.
Ratzinger era un gran professor.
La de professor era la seva vocació. Un cop creat cardenal arquebisbe de Munic el 1977, al cap de quatre anys Joan Pau II el va nomenar prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, càrrec que va ocupar durant molts anys. En dues ocasions, el 1991 i el 1996, va presentar la dimissió al papa Joan Pau II dient-li que la seva vocació era tornar a Alemanya i continuar estudiant Teologia i Filosofia, però Joan Pau II li va demanar que seguís.
