El germà Alois Löser (Nördlingen, Alemanya,1954) és el segon i actual prior de la comunitat ecumènica de Taizé (França).Segueix amb empenta les petjades lluminoses del seu predecessor, el germà RogerSchutz, fundador de la comunitat, que morí tràgicament el 2005.
En aquest número de Catalunya Cristiana,publiquem en exclusiva l’entrevista que Cristina Miranda i Rosa María Jané hantingut el privilegi de fer-li arran de la XLI Trobada Europea de Joves ques’està celebrant a Madrid del 28 de desembre a l’1 de gener, responent a lainvitació del cardenal Carlos Osoro. Dos dies després, el dijous dia 3 degener, a les vuit del vespre, a Barcelona, a la basílica de Santa Maria delMar, hi haurà una pregària comunitària oberta a tothom, a l’estil Taizé, a la qual,per cert, participen també persones que no són practicants habituals, fins itot alguns polítics.
Aquestes trobades internacionals s’inscriuendins l’anomenat «Pelegrinatge de Confiança a la Terra». Segons el germà Alois,«cal confiança per viatjar fins a una ciutat on no hi coneixen ningú, sensesaber on s’allotjaran, de vegades després d’haver fet una seixantena d’horesd’autobús».
El prior de Taizé ha fet als milers de jovesque participen a la trobada cinc propostes sota el títol: No oblidem l’hospitalitat.Estan basades en la fe que convida els creients a descobrir en Déu una fontd’hospitalitat i que és, a més, una acció veritablement ecumènica. Segons elgermà Alois, «l’Evangeli és un tresor que volem compartir amb els altres, comCrist hi va convidar els seus deixebles». Però matisa, encertadament: «De bensegur que aquest anunci s’ha de viure dins un respecte absolut per la llibertatde consciència.»
Aquests dies, segons el germà Alois s’estàproduint a Madrid —ciutat acollidora— un signe molt fort: «El fet que milers depersones n’acullin d’altres que no coneixen, la llengua de les quals de vegadesno entenen i en una època en què sovint es té por dels estrangers.»
Una bona manera de començar l’any 2019 amb una actitudde confiança, de diàleg ecumènic, de pau, d’interiorització i de pregària. Bonany nou!
