El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha procedit a la inscripció de la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La notícia ha estat rebuda amb alegria per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebrista, entitat que té cura de la conservació, organització i promoció d’aquesta festa popular i religiosa de la capital del Segrià. El seu president i durant molts anys corresponsal del nostre setmanari a Lleida, Jordi Curcó, no amaga la seva satisfacció i la de tota la seva junta directiva per la bona notícia.
Una bona notícia que arriba en un moment agredolç, oi?
Certament, ha arribat en un context d’alarma sanitària per la pandèmia del Còvid-19 i amb la ciutat de Lleida confinada per segona vegada, que ha obligat a suspendre la Romeria dels Fanalets d’aquest 24 de juliol, un fet que no s’ha donat mai en aquest darrers 80 anys. Tot i això, no deixa de ser una bona notícia per la festa, per a la nostra entitat i en definitiva per a la ciutat de Lleida.
Què significa la catalogació dels Fanalets de Sant Jaume?
En primer lloc, es tracta d’un reconeixement oficial de la primera institució de Catalunya per a la nostra festa, posant-la en valor d’àmbit no solament local, que és evident que ja té, si no també de país. Alhora és també el darrer i definitiu pas perquè sigui declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional, en resposta a la petició que la nostra entitat va fer ja fa temps, tot i que no va ser fins al juny del 2019 quan la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat va iniciar els tràmits administratius per fer-ho possible. No hi ha dubte que la participació l’any passat de la directora general Maria Àngels Blasco, acompanyada per Núria Canela, tècnica d’aquesta direcció general a la Romeria dels Fanalets, vivint la festa des de dins, hi ha ajudat i molt, ja que van quedar gratament impactades per la festa.
Quins requisits cal complir per aconseguir la declaració?
Cal primer, que sigui una festa antiga, amb tradició arrelada. Pel que fa als Fanalets de Sant Jaume, la tradició no està en discussió i pel que fa a la seva antiguitat, només cal referir-nos al primer document escrit que el trobem a la Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita pel cronista Jeroni Pujades el 1609, quan diu que “…tenen a Lleida una capella de Sant Jaume i es fama continuada de pares a fills, que el Sant passà per allí i los minyons la nit de la vigília de la festa del Sant surten al carrer amb fanalets, als quals anomenen Santjaumets”. Si donem per bo aquest document, són ja 411 anys de Fanalets, tot i que Pujades ja parla de “fama continuada de pares a fills”, sembla, doncs, que venia de lluny; així que bé podem parlar de gairebé 500 anys d’història.
En segon lloc, que sigui una festa que s’hagi mantingut viva en el temps i és prou evident que la seva permanència al llarg dels anys i els segles és indiscutible. I finalment que sigui una festa celebrada i viscuda per la ciutadania, com ho és la Festa dels Fanalets de Sant Jaume que Lleida reviu cada any amb entusiasme, on els infants en són els protagonistes amb un esclat d’alegria, il·lusió i esperança. Estem convençuts que complim tots els requisits i fins i tot en tenim un que potser no quantifica: és també una festa simpàtica i alhora senzilla i tendra, d’aquí també el seu atractiu i originalitat. Els Fanalets de Sant Jaume de Lleida són únics a tot Catalunya.
Els Fanalets de Sant Jaume tenen el seu origen en una llegenda que explica què?
Explica que sant Jaume en el seu pelegrinatge apostòlic per les nostres terres, cansat i famolenc arribà una nit fins als peus de les muralles de Lleida, on es deturà per descansar. Tot seguit, travessà una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava, va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que li impedia caminar. Adolorit, es veié obligat a aturar-se i encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos els seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs van arribar fins a les orelles dels àngels del cel que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, il·luminant la nit fosca i facilitant que el sant pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí. Hi ha una versió de la llegenda que diu que no van ser els àngels del cel, sinó els infants de la ciutat que acudiren amb llanternes en auxili de l’apòstol. Tant se val, una i altra versió es complementen i són l’origen del que cada any commemorem el lleidatans la vigília de la festa de Sant Jaume, quan els infants com “angelets” surten als nostres carrers amb fanalets de llum, acompanyant sant Jaume i cantant la popular cançó que diu. “Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d’Aragó i a Lleida va deixar estesa, la fe de Nostre Senyor”.
Enguany no s’ha fet la Romeria, però no han faltat els fanalets, oi?
Quan vam acordar suspendre la Romeria, també vam decidir que els fanalets no podien faltar la nit de Sant Jaume. Per això vam fer una crida als lleidatans, especialment al infants, perquè seguint la tradició homenatgéssim l’apòstol en la vigília de la seva festa i enguany, ja que no podríem pas fer-ho pels carrers, ho féssim penjant un fanalet encès al balcó, a fi i efecte que tot i les circumstàncies tan especials que estem vivint, la llum dels Fanalets de Sant Jaume es fes més present que mai.
Per donar major efectivitat a la iniciativa, vam creure oportú fer un fanalet de paper, com el que porta l’àngel de la talla de Sant Jaume de l’escultor Gort que presideix la Romeria; amb uns bonics dibuixos de l’artista José A. Ferrer al·lusius a la festa. Els vam distribuir entre els gairebé 200 socis de la nostra entitat i la resta vam posar-los a disposició dels lleidatans a la capella del Peu del Romeu. Des del primer moment van tenir una molt bona acollida, tant és així que no ens van quedar gairebé cap dels 600 fanalets que vam editar.
