A partir de set caixes desades en un altell de la seva habitació de soltera, Dory Sontheimer (Barcelona, 1946) ha pogut descabdellar el fil de la seva història familiar. A partir d’aquest moment, ha pogut entendre el perquè d’alguns silencis dels seus pares d’origen alemany i jueu però nacionalitzats espanyols i catòlics: Kurt Sontheimer i Rosl Heilbruner. Silencis que han vist la llum a través de tot el material que Dory Sontheimer ha trobat a les set caixes: fotografies, cartes, passaports i altres documents…

A partir d’aquí ha pogut conèixer la dramàtica història de la seva família que va viure amb tota cruesa l’estigmatizació, la marginació, l’espoli, la diàspora i la mort, tota una degradació flagrant dels drets humans. Parla d’una situació concreta, sí, però és perfectament extrapolable a tantes famílies jueves que van viure situacions semblants.

Dory Sontheimer va descobrir la història familiar un cop la seva mare ja havia mort, l’any 2002 (el seu pare havia mort el 1984). Massa tard per preguntar-los res, però malgat els silencis, els seus pares li tenien guardat el seu passat perquè ella el pogués reconstruir.
Fruit d’aquesta recerca biogràfica, documental i històrica, Dory Sontheimer ha escrit un llibre: Les set caixes, d’Angle Editorial.

Kurt i Rosl / Conrado i Rosita

Els pares de Dory Sontheimer van arribar de molt joves a Barcelona. Tot just quan Hitler havia arribat al poder d’Alemanya, les respectives famílies, veient que la situació es complicava, van decidir treure del país els seus fills. Va ser així com Kurt i Rosl van arribar a Barcelona, on de fet es van conèixer l’any 1934, es van casar el 31 de desembre del 1936 i van establir la seva vida junts.

Des de Barcelona, van intentar ajudar en tot el que van poder les seves respectives famílies, escampades arreu del món en un bon exemple del que és la diàspora. En alguns casos ho van aconseguir, ja que els pares de Kurt es van poder salvar, mentre que en d’altres les vicissituds polítiques —l’aliança de Hitler i Franco— van ser un mur infranquejable. Així, els pares de Rosl van ser assassinats al camp d’extermini d’Auschwitz.

A partir d’aquí, i fruit de la por, Kurt i Rosl van procurar tirar endavant la seva família i el seu projecte en comú a la Barcelona i Espanya de Franco. Van convertir-se al catolicisme (van ser batejats i casats pel sacerdot Ángel Rovira a la parròquia de la Bonanova el 18 d’agost del 1939) i van passar-se a dir Conrado i Rosita. No volien que el dolor, la melangia, la tristesa o la rancúnia envaïssin la seva vida ni la dels seus fills.

I només cal escoltar la seva filla Dory per veure fins a quin punt ho van fer possible: «No puc sinó donar gràcies a Déu i als meus pares per tot el que m’han donat. Realment admiro la seva capacitat de superació. No van destruir ni cremar el passat, el van guardar, però a partir d’aquí van mirar endavant amb optimisme i alegria.»

Treball a favor dels drets humans

Dory Sontheimer, que ha estat educada com a catòlica i que ha viscut sempre en aquesta ciutat que és Barcelona, a la vora del Mediterrani, se sent d’aquí. «Aquí tinc les meves arrels», explica, «em sento catalana, catòlica, una persona d’aquí, però alhora molt plural i oberta». «Si Hitler no hagués arribat al poder, potser seria bàvara, aniria vestida de tirolesa i el dissabte aniria a la sinagoga…», afegeix amb un somriure.

Per a ella ha estat un abans i un després descobrir el seu passat familiar. «M’ha fet qüestionar moltes coses», explica, «i t’adones de fins a quin punt no som conscients que en molts països s’estan practicant genocidis i violacions flagrants dels drets humans».

Per això, Dory Sontheimer veu la necessitat d’aportar el seu granet de sorra per fer d’aquest món un lloc millor. Ara que està jubilada de la seva feina professional pot dedicar-se a treballar a favor dels drets humans. El llibre només és el punt de partida. «Estic col·laborant amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que té una inquietud i unes ganes de poder formar i sensibilitzar els nens sobre els genocidis i el perill dels totalitarismes», expressa.

Al mateix temps, Dory Sontheimer es dedica a fer d’àvia i a restablir els fils familiars que una anomalia anomenada feixisme va separar.