Cada dia apareixen noves informacions sobre el que suposa la sobreexposició dels nens i joves a les pantalles. Diversos estudis adverteixen de les conseqüències d’una relació amb la realitat a través de la mediació de mòbils i tauletes. Aquests instruments ens permeten un accés quasi instantani a la informació i a la difusió de continguts. Mai abans havíem tingut la possibilitat de tenir literalment al palmell de la mà tot allò que ens pot interessar.
No es tracta de demonitzar les noves tecnologies, ni de bon tros; hi ha grans avenços gràcies a la tècnica que repercuteixen en bé de la vida dels homes i dels quals no podem prescindir-ne. La qüestió no rau en si hem d’usar aquests aparells o no. Com en tota problemàtica humana, el punt essencial radica en l’educació, que ens permetrà una relació adequada amb les coses.
Una de les característiques de l’ús de les pantalles és la immediatesa i la possibilitat de passar d’un contingut a un altre a gran velocitat. Aquesta superficialitat en la recepció d’informació fa que el nostre cervell només utilitzi les capes més externes de neurones. No hi ha possibilitat d’aprofundir ni de deixar reposar el que ens va entrant per la retina. L’accés a la realitat esdevé pla i simplista.
La situació és ben diferent quan llegim, per exemple, una novel·la. En la comprensió d’un text hi ha involucrades moltes més regions del cervell. Cal estar atent al fil conductor, elaborar mentalment la narració que s’està llegint i donar temps perquè la història ens vagi mostrant tota la seva riquesa pàgina rere pàgina. Llegir és una activitat molt més completa que no pas deixar que la pantalla llisqui sota els nostres ulls. No és estrany que la nostra fe parteixi de la paraula pronunciada; fides ex auditu, que dirà sant Pau. La fe ens arriba per l’oïda, per la paraula, per un anunci rebut d’una altra persona, d’un testimoni. En aquesta cultura de les presses, la imatge i la immediatesa, cal recuperar la paraula i la Paraula de Déu. El missatge de Jesucrist requereix una obertura per part nostra i una disposició a anar descobrint el seu contingut de mica en mica, en una revelació que té uns temps propis. Llegir i rellegir la Paraula de Déu no és un exercici repetitiu i monòton, sinó una dinàmica que permet que la veritable imatge, la de Jesucrist, vagi entrant en els plecs de la nostra ànima.
